Robin Wright guanya

L'actriu Robin Wright, coprotagonista de la sèrie House of cards, acaba d'aconseguir que la productora li pagui per la seva feina el mateix que a Kevin Spacey. Fins ara Frank i Claire Underwood, les dues cares de la mateixa trama, tenien nòmines diferents. “Hi ha molt poques pel·lícules o sèries de televisió en què el protagonisme masculí i el protagonista femení cobrin el mateix”, va admetre Wright. L'actriu va aprofitar que el seu personatge guanyava pes i popularitat en la sèrie per exigir la fi de la injustícia i ho va aconseguir. La desigualtat salarial ha estat denunciada en els darrers temps per actrius de Hollywood com Jennifer Lawrence, Jessica Chastain i Patricia Arquette, que va alçar la veu en la cerimònia dels Oscars de l'any passat: “És el nostre temps per tenir igualtat salarial d'una vegada per totes.” Un crit en l'auditori de cartó pedra més gran del món, on l'artifici exhibeix tot el ventall de desigualtats possibles, ni que sigui per comparació, davant dels ulls de l'espectador.

La injustícia es perpetua en les elits cinematogràfiques. Un aparador de luxe per a un greuge universal, en aquest cas amorosit per les xifres astronòmiques de les rendes d'aquestes dones de catifa vermella, però no menys injust per aquesta raó. Més desigualtats al cim dels (diguem-ne) privilegiats. Fa uns dies, un informe de la consultora ICSA i l'escola de negocis EADA revelava que tan sols un 11,8% dels càrrecs directius de les empreses de l'Estat espanyol són dones. La xifra és preocupant no tan sols per la minoria que representa, sinó perquè és inferior a la de l'any passat. El desequilibri de sou en la cúpula de les empreses també creix i arriba al 17%. De tot plegat, se'n dedueix el que ja intuíem: les dones no es recuperen del càstig de la crisi en aquesta ingent i tan anunciada recuperació econòmica. Ni tan sols les més ben situades econòmicament i social guanyen espais en la injustícia sistèmica més enllà d'alguna petita victòria, valuosa i remarcable, com la de Robin Wright.