Petonejar-se

Miraré de caure a mit­ges en el que, a les envis­tes de segons qui, Josep Valls m'ha pre­vin­gut: “A aquell no li dema­nis pas l'hora perquè, abans, ine­vi­ta­ble­ment t'expli­carà la història de la rellot­ge­ria dels egip­cis ençà...” Vejam: ens fem molts petons en aquest segle XXI. Els joves ho deuen tro­bar nor­mal i natu­ral, però els d'una edat, si més no els de poble –a ciu­tat no han estat mai tan aus­ters-, venim d'una magresa afec­tiva que lla­vors també era con­si­de­rada nor­mal i natu­ral. Fa cin­quanta anys, entre la inèrcia de la invi­si­bi­li­tat sen­ti­men­tal i l'Església mirant de con­fon­dre sen­su­a­li­tat (con­dem­nada) amb sen­ti­ments, la cosa del peto­neig es man­te­nia en el desert ges­tual. Els petons es reser­va­ven per fer al dors de la mà del capellà, “fer l'amis­tat”, se'n deia, i per a l'inter­canvi entre la mai­nada i les tie­tes que feia temps que no es veien: de fa mig segle, qui no recorda el tràngol inva­siu i a vega­des humit en excés, des­a­gra­da­ble al cap­da­vall, quan alguna parenta incerta ens havia “sege­llat” cada galta? Entre pares i mares, i fills i filles, pocs petons; la majo­ria d'aque­lla mai­nada no va començar a fer-ne i a rebre'n dels seus pares fins fa poc, seguint la cor­ren­tia actual pro­mo­guda pels seus matei­xos fills. Avui ens en fem massa? Ens en fem pocs i cal esten­dre la pràctica a la majo­ria d'homes que no se'n fan entre ells? Hem de prac­ti­car el lais­sez faire, lais­sez pas­ser? Mirem amunt i avall. Amunt: els fran­ce­sos joves i els rela­ti­va­ment joves encara en fan més; recordo d'estius com­par­tits amb ells que, al que és cor­rent aquí, hi afe­gien dues ses­si­ons com­ple­tes de petons cada dia, una a l'hora d'esmor­zar i la segona abans d'anar a dor­mir (cada u al seu llit: par­lem de petons blancs). Avall: si ens sal­tem valen­ci­ans i espa­nyols, al Mar­roc can­via el sen­tit del petó però s'hi manté la inten­si­tat. A les dones, escas­ses fora de casa, si ja tenen una edat i com a molt, un home les besa a la mà o al front; entre elles sí que se solen peto­ne­jar. En canvi es besen els homes, que es fan entre dos i qua­tre petons segons el grau d'amis­tat; i, al revés d'aquí, els joves se'n fan cada vegada menys.

Quan acabi aquest paper ens tro­ba­rem 13 per­so­nes –6 homes i 7 dones– per cele­brar una pae­lla. Peto­ne­jaré les 7 dones i 1 home, en total faré i, simultània­ment, rebré 16 petons quan ens tro­bem i 16 més en el comiat, 32 en total. Cada dona del grup inter­can­viarà 24 petons i, poste­ri­or­ment, 24 més, que fan 48 petons. En total el grup farà cap a 300 petons. Vostès diran...