El mètode Irving

John Irving no comença a escriure una novel·la fins que no té clar el final. És el seu sistema. L'escriptor nord-americà, amb una trajectòria de gairebé mig segle des que el 1968 publiqués la seva primera obra (Llibertat per als óssos), pensava que aquest curiós mecanisme s'invertiria a mesura que anés fent llibres. Després de les primeres novel·les, es va adonar que no seria així. Mentre molts –per no dir la gran majoria– es concentra en el primer capítol per arrencar, Irving parteix del darrer. No hi haurà inici si abans no hi ha final. L'autor de llibres com El món segons Garp, Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra o L'última nit a Twisted River necessita saber el desenllaç dels seus personatges per desenvolupar la història que els hi condueix. El mateix Irving detallava aquest particular mecanisme fa uns dies al CCCB en conversa –fabulosa– amb el periodista Enric González dins del cicle Kosmopolis. Irving presentava a Barcelona L'avinguda dels misteris (Edicions 62). Es tracta d'una obra, pensada com a guió de cinema i ambientada a l'Índia que, quasi trenta anys després de començar a treballar-hi, finalment es desenvolupa en 646 pàgines a cavall entre Mèxic i les Filipines.

El mètode Irving, com ell mateix admet, té molt a veure amb la seguretat. Amb el control de saber que, facin el que facin els seus singulars protagonistes, tenen un destí clar des del primer moment. A partir d'aquí, viatges personals i fascinants transporten els Garp (El món segons Garp), les Ruth Cole (Una dona difícil) o els Jack Burns (Fins que et trobi) a viure experiències tan sorprenents com pertorbadores de la mà de qui està considerat un dels grans del panorama literari nord-americà actual. Amb lectors fidels arreu del planeta, Catalunya inclosa. La bona notícia per als fans d'Irving és que, a més d'adaptar El món segons Garp com a minisèrie per a la televisió, projecta dues noves novel·les. Des del final, és clar.