Adéu a la veritat

Que deter­mi­nats cer­cles de Madrid han ento­mat molt mala­ment que un jutge, en exer­cici de la lògica car­te­si­ana i del sen­tit comú, auto­ritzés l'entrada d'este­la­des al camp de fut­bol Vicente Cal­derón és més que evi­dent. Per això, pas­sa­des les hores i els dies, con­ti­nuen insis­tint en les seves colum­nes i tertúlies amb els matei­xos argu­ments ter­ri­bles que la decisió del jutge va demos­trar que eren febles: cap fet acre­dita que l'este­lada sigui una ban­dera que inciti a la violència i la xenofòbia. Aquest és, en tot cas, un judici d'inten­ci­ons de la part que va voler pro­hi­bir les este­la­des, i que s'explica no perquè res­pon­gui a la rea­li­tat, sinó perquè és la imatge que es vol impo­sar a l'opinió pública espa­nyola. Es tracta d'insis­tir dia rere dia fins que es con­ver­teixi en una veri­tat tan indis­cu­ti­ble com la llei de la gra­vi­tació uni­ver­sal.

Que no? Per desgràcia, hi ha pre­ce­dents. Aquí en tenen un: els matei­xos cer­cles van començar a fer cir­cu­lar fa anys el mis­satge que a Cata­lu­nya es per­se­gueix l'espa­nyol. Una afir­mació que n'hi ha prou amb bai­xar al car­rer i parar l'ore­lla per ado­nar-se que és falsa. Els que escri­uen això des de Madrid estant ¿que vénen gaire per Cata­lu­nya? Sí, home! S'acos­ten al car­rer? Vostè per qui ens ha pres? Això sí: sem­pre tenen un amic català que els explica la veri­tat. Dei­xen de pro­pa­gar fal­se­dats? Ni que baixés Déu en per­sona. Perquè així acon­se­guei­xen que la men­tida adqui­reixi la cate­go­ria de veri­tat. Què toca, ara? Asso­ciar l'este­lada i la inde­pendència amb el nazisme i la violència. Cap avall fa bai­xada. Que no és veri­tat? Home, i és clar que no; però no dei­xa­rem que la veri­tat obs­ta­cu­litzi la uni­tat d'Espa­nya, oi?

Aquest és el nucli de la qüestió. Els patri­o­tes des­a­com­ple­xats pen­sen que per sobre de la Cons­ti­tució Espa­nyola, que, per exem­ple, con­sa­gra la lli­ber­tat d'expressió, hi ha la uni­tat d'Espa­nya, una nació que té entre 3.000 i 500 anys d'anti­gui­tat, diuen. Això jus­ti­fica pico­nar-ho tot: la con­vivència, les lleis i, per des­comp­tat, la veri­tat.

I després encara tenen la barra de dir que aquí adoc­tri­nem.