De set en set
I vostès, qui són?
Una Constitució només s'encarrega a dit en els estats teocràtics amb governs dictatorials o en les repúbliques bananeres.
Les constitucions democràtiques les redacten els diputats, escollits pels ciutadans per sufragi universal lliure i directe, reunits en assemblea. Per això mateix és un document vinculant i solemne que neix del que s'anomena procés constituent. No passa mai que, en els països civilitzats, les redactin a demanda uns escollits per Déu, uns representants de l'associació de veïns o qualsevol altre col·lectiu per més assenyat que sigui.
A casa nostra es veu que això no va així. Aquí la representació ciutadana en forma de diputats se la passen pel folre. Així, el 14 de maig passat la presidenta del Parlament (també del meu Parlament) va rebre institucionalment i de manera oficial, amb càmeres i traca i mocador fent una propaganda ofensiva i lamentable del moment, la comitiva, amb formació quasi militar, integrada per dissets autoescollits redactors de la futura Carta Magna Catalana.
La proposta podia haver quedat en una iniciativa privada tan respectable com la proclamació d'una nova declaració de drets humans o un nou reglament per canviar les normes del futbol. Però no, amb aquesta voluntat de donar-li protagonisme institucional, el que ha passat és que ho han convertit en una pallassada patètica, indigna i que no fa riure.
Saben què passa? Que si faig memòria, a la televisió de casa, fa molts anys, hi sortien uns pallassos dels que recordo perfectament el nom. Es deien Gaby, Fofó i Miliki.
I vostès, qui són?
