Maniobra de distracció

El senyor Mariano Rajoy, president en funcions del govern d'Espanya, va enviar una carta al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, comprometent-se a aplicar més retallades després del 26 de juny.

Tant li fa que l'austeritat decretada pel Partit Popular no només s'hagi carregat bona part de la classe mitjana i no hagi evitat que el deute públic es dispari per sobre del 100% del PIB. És igual si hi ha un terç de la població d'Espanya en risc de pobresa. I, sobretot, no importa que el govern espanyol estigui en funcions –menys quan es tracta de parar els peus als catalans– i que hi ha compromisos que afecten tercers que no es poden adquirir a la lleugera. Rajoy ha fet unes promeses que no sap podrà complir. ¿O sap alguna cosa que no sabem? ¿Com ara que guanyarà per majoria absoluta?

Per descomptat que, guanyi qui guanyi les eleccions, sigui quina sigui la combinació de forces que calgui articular, el pròxim govern d'Espanya haurà de fer més retallades durant almenys dos anys. Potser es podrà suavitzar l'impacte, però les retallades caldrà fer-les, ni que sigui perquè amb un deute com el que té Espanya la sobirania ha quedat cedida per molt de temps als mercats financers internacionals. Per cert, aprofito per aclarir-los que una part d'aquests mercats es nodreixen amb els nostres estalvis. Cal tenir-ho en compte quan posem el crit al cel amb segons quines injustícies.

El fet és que el Partit Popular, després d'aquesta carta, ja no podrà anar a les eleccions prometent segons quines coses, perquè ja ha quedat ben retratat. Suposo que trauran del barret de les rialles el conill aquell de la creació d'ocupació. Com que gràcies a ells –no als empresaris, sembla– es crearan no sé quants milions de llocs de treball, hi haurà més ingressos i no caldrà retallar res. Però no diran que seran llocs de treball precaris i mal pagats, i que tributaran molt poc.

I si tot s'esguerra, no pateixin. Ja tenen la carta que no falla mai: la dels catalans que volen destruir Espanya.