Riuen uns encaputxats

Els Mossos d'Esquadra són una policia creada des de la democràcia, sense un passat tenebrós com la del país veí. Són professionals formats per la Generalitat sota criteris moderns, civils i garantistes. Per això el cas d'Ester Quintana no és només una desgràcia personal –que ho és, i molt greu–, també és un cop molt dur per a l'autoestima d'una societat que es creu políticament madura i reclama un lloc al món. Perquè, al capdavall, si les institucions d'aquest país no saben gestionar la pròpia policia, des de quina autoconfiança es crearan les estructures de la futura república?

El fet incontrovertible és que –almenys oficialment– la policia catalana no té ni idea de quins dels seus agents van buidar l'ull a Ester Quintana. Aquesta constatació coincideix, en paral·lel, amb el fet que els advocats de la víctima denuncien una estratègia de confusió i ocultació que sembla versemblant i que, amb tota probabilitat, deixarà sense responsables una actuació desproporcionada i errònia. És a dir, d'entrada al conseller de l'època li arriben informes falsejats per la pròpia cadena de comandament i, més tard, la investigació interna és incapaç de trobar ni un sol dels responsables de cap d'aquests desastres. I, per si fos poc, tot això passa simultàniament als aldarulls de Gràcia, amb acusacions constants d'excessos policials.

Aquest país, com tots els altres, necessita una policia. I Catalunya
ha tingut la desgràcia històrica,
però l'avantatge tècnic de crear-la de cap i de nou al segle XXI. I casos com el d'Ester Quintana només
ajuden els que deslegitimen els Mossos des de la política i els que els apedreguen des del carrer. Com a societat, necessitàvem estar segurs que el govern sabrà protegir-nos dels mals policies. I ens hem quedat perplexos, mentre riuen uns encaputxats.