El goril·la o el xiquet

Ja deuen haver sentit la història. Al zoològic de Cincinnati, als Estats Units, una família va perdre el seu xiquet molt menut, que va caure dins un tancat on hi havia un gran goril·la. El goril·la el va agafar i va començar com a jugar amb ell però li va donar un parell de cops poc amables mentre els pares cridaven i cridaven. El va arrossegar per l'aigua i se'l va emportar a un racó amagat enmig del nerviosisme de la gent que estava mirant.

La direcció del zoològic, en qüestió de segons i a la vista que la vida del xiquet estava en clar perill, va prendre la decisió de matar d'un tret el goril·la. Ho van fer de forma ràpida i neta, tot explicant que van optar per aquesta via perquè disparar-li un calmant era molt perillós. Segons sembla, jo ho ignore tot sobre els goril·les però això és el que tothom ha explicat, els calmants tarden vint minuts a fer efecte. Els responsables del zoològic temien, a més, que encara fos pitjor. Un xiquet a les mans d'un goril·la endormiscat que, literalment, el podia destrossar amb la seua força era una perspectiva que ningú no volia assumir i menys que ningú el director del parc.

El xiquet va ser rescatat sa i estalvi però immediatament va començar un escàndol monumental. Monumental i desconcertant perquè bona part de l'opinió pública dels Estats Units s'ha esvalotat amb l'assassinat del goril·la, demanant la dimissió del responsable del parc zoològic o fins i tot que siga jutjat per homicidi –cosa que de passada ha obert un interessant debat legal sobre què és un goril·la, ja que la categoria homicidi fins ara només s'aplicava als sers humans.

El que he trobat més sorprenent de tot plegat és la poca gent que en comptes d'atacar el responsable del parc o l'home que va disparar, em sembla a mi que de forma ben sensata, ataca els pares de la criatura. En definitiva, és a ells que els va caure al tancat del goril·la i d'ells seria la responsabilitat més clara. O és que ens estem tornant bojos tots?