Armènia, any cent u

Alemanya no ha tingut fins avui, cent un anys després, la sensibilitat de reconèixer el genocidi armeni, durant l'imperi otomà. Per fi, el Bundestag aprovarà avui una resolució que reconeix les matances de 1915 amb un text que, a més, admet la responsabilitat compartida d'Alemanya en aquells fets, en tant que aliada dels otomans durant la Primera Guerra Mundial. Ankara ha intentat avortar-ho, sense èxit. El mateix president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha amenaçat amb tota mena de conseqüències apocalíptiques en les relacions diplomàtiques, econòmiques i militars amb Alemanya. Però, malgrat el que pugui semblar, els escarafalls d'Erdogan arriben en un moment d'una certa debilitat turca a l'hora de negociar amb Europa qüestions simbòliques, ja que el líder islamista ha rebutjat l'acord sobre els refugiats.

El reconeixement del genocidi hauria estat l'any passat una vertadera patata calenta per a Angela Merkel, que va intentar passar de puntetes pel centenari i va obstaculitzar el gest que avui s'acabarà produint, però des que va rodar el cap del primer ministre Ahmet Davutoglu, artífex de l'acord entre Turquia i la Unió Europea sobre refugiats –defenestrat al maig per Erdogan–, la relació amb Brussel·les s'ha deteriorat. Així, en el context d'escalada de tensió, la cancellera té marge per entomar aquesta nova crisi per la qüestió armènia. El gest del Bundestag apareix com un episodi més en l'escalada de tensió amb Ankara, al qual cal afegir la indignació turca de fa uns mesos per la mofa televisiva d'un humorista alemany demandat per Erdogan i les declaracions del president alemany l'any passat en què ja parlava de “genocidi” armeni.

Amb tot, el reconeixement d'avui era tota una assignatura pendent d'Alemanya, a qui sovint es posa d'exemple en matèria de memòria històrica, especialment en aquestes latituds nostres, en què ens dediquem a posar a votació el feixisme.