Fa por

Anar al metge a fer qualsevol consulta imposa. Encara que estiguis convençuda que això teu són unes angines de manual, quan ets a la sala d'espera vas fent càbales i desitjant que el doctor no trobi un gangli més inflamat del compte o no et faci alguna pregunta que no relacionis del tot amb el motiu de la teva visita i et preocupi inesperadament.

Fins i tot quan el que vas a fer és una revisió pautada anual d'aquelles que et fan diverses proves i analítiques, se t'apodera un neguit de difícil control a cada una de les exploracions. I una vegada ja ets a la consulta per recollir resultats, se t'instal·la un nus a la gola i una incipient taquicàrdia que no desapareix fins que el professional pertinent no troba que tots els resultats són els que haurien de ser i que no hi ha cap paràmetre fora dels seus límits. Si tot surt bé, et tranquil·litzes de cop i surts al carrer amb una sensació de calma i felicitat que no té preu.

I, parlant de proves, aquest cap de setmana tres persones m'han comentat que els havien fet una revisió mèdica exhaustiva amb una tècnica innovadora que fa un escombrat general des del cap fins als turmells. Es tracta, segons em varen explicar, d'una ressonància magnètica de darrera generació que obté un mapa complert en teixits, òrgans, cartílags i tot l'esquelet ossi que permet detectar qualsevol ulceració o lesió interna que podria convertir-se en càncer. Com que les proves els han sortit bé, ells estan (i jo per ells), lògicament, encantats.

Buf... segur que estaria molt bé fer-s'ho, però fa una por...