Full de ruta
L'‘èxit' de la Patum infantil
A la Patum infantil, els nens han d'esquivar veritables gegants, els pares amb els seus fills a les espatlles
La Patum ha estat des de sempre una festa multitudinària. Potser sí que des que va ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat hi ha més gent del país, i de fora, que s'hi arriba. I, és clar, qui hi va, repeteix. Però jo recordo haver-me quedat en els carrers adjacents a la plaça de Sant Pere perquè era impossible entrar-hi. I d'això ja fa molts anys... Enguany, segurament per l' efecte Bruce , diumenge a la nit es va haver d'aturar la celebració. Un estudi de dos professors de la UPC determina que hi havia 7.116 persones a la plaça, quan els cossos de seguretat actuen a partir de les 6.000, set persones per metre quadrat, una densitat per mi molt elevada.
Aquest any, però, jo debutava en una Patum infantil . Què he de dir? Doncs el mateix que he dit abans, que qui hi va, hi torna, i el meu fill ja em pressiona per tornar-hi a la festa especial d'aquest setembre, encara que no n'hi haurà pas, de festa infantil... Però em va fer l'efecte que la Patum infantil, sobretot la completa, corria el risc, com altres festes populars del nostre país, de morir d'èxit. Per culpa dels pares, és clar. Val a dir que l'organització s'hi esforça i, en múltiples ocasions, va voler deixar clar a través de megafonia que aquesta és una festa per als nens, que els adults ja tenen la seva i que, a més, cada cop hi assisteixen més infants dels pobles de la comarca (i de l'àrea metropolitana, diria jo...). Però els nens s'hi han de moure entre un mar de cames de pares amb els seus fills a les espatlles, tants, que són una veritable barrera i impedeixen que els infants disfrutin de veritat dels balls de les comparses.
Fàcil de resoldre? No. Però jo, pare d'un nen que podria dur a les espatlles, aplaudiria que arribat a un punt de la plaça de Sant Pere només poguessin continuar els nens, que sempre tindrien contacte visual amb els seus pares. D'aquesta manera, els nens podrien veure i ballar amb les comparses i no trobar-se amb uns veritables gegants al davant, però no pas els que ballen amb el Bruce Springsteen...
