Llegiu l'etiquetatge

Segurament és perquè ja els tenim molt vistos però tots aquests polítics que s'han passejat pels platós barallant-se pel micròfon portaven a la cara l'expressió dels qui han estat enxampats amb els dits dins el pot de la confitura. Potser no ens menteixen però no ens diuen tota la veritat, que com tothom sap és la manera més diplomàtica de trair la realitat. Ara mateix, els candidats són com els medicaments, abans d'usar-los cal llegir detingudament l'etiquetatge. I resulta que cap dels programes electorals parla, ni tan sols amb la lletra petita, de la necessitat inevitable d'abordar noves retallades. La sinceritat és la millor manera de respectar l'electorat però davant les càmeres importa més la mercadotècnia de la posada en escena, és clar. Perquè, encara que no ens ho diguin, la veritat és que el sac del dèficit públic que arrossega l'Estat espanyol condicionarà dramàticament el marge de maniobra del proper inquilí de La Moncloa. Brussel·les ha dictat sentència: a canvi de prorrogar un any el compliment del dèficit caldrà aplicar un reajustament de vuit mil milions d'euros i potser per postres caurà una multa addicional de dos mil milions més. Aquesta és l'herència real de Mariano Rajoy, el cultivador de carxofes i de quimeres. Però cap dels qui aspiren a substituir-lo en aquesta segona campanya tan esgotadora ens ha explicat com pensa fer servir la podadora. I tampoc s'entretenen gaire a explicar-nos com afectaria als contribuents una hipotètica sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea, però la perspectiva és evident: quan un club perd socis, l'única solució qui li queda és apujar les quotes.

Es veu que abandonar l'euro seria una catàstrofe només comparable a la decisió d'entrar-hi amb les condicions amb què ens hi van fer entrar. Llavors tampoc ens van dir tota la veritat, o potser és que en realitat cap dels que manaven s'havia llegit detingudament l'etiquetatge de la Unió Europea.