Keep calm
L'anticatalanisme del PSOE
La vam encertar de ple en el pronòstic que en aquesta campanya electoral es parlaria molt més d'aritmètica que de política; al cap i a la fi és l'aritmètica que ha portat a repetir eleccions. Però no la vam encertar tant quan dèiem que Catalunya tornaria a ser la gran absent als mítings i debats dels líders espanyols. Per ser justos, és cert que havia estat absent fins aquesta setmana i que Gabriel Rufián va guanyar la juguesca que al
debat televisiu dels quatre candidats espanyols abans es parlaria de Veneçuela que de Catalunya. Però va aparèixer Susana Díaz i, quan ja ningú ja no s'ho esperava, va brandar l'espantall de Catalunya.
La presidenta de la Junta d'Andalusia, que val la pena recordar que és
qui té més números de rellevar Pedro Sánchez al PSOE, va tornar a exhibir un anticatalanisme tronat acusant els catalans de ser uns “privilegiats”. Díaz ja havia jugat la carta anticatalana a les eleccions andaluses de març del 2015. En aquella campanya Díaz parlava cada dia de Catalunya encara que no vingués a tomb. Per dir que rebaixaria el cost de la matrícula a les universitats andaluses, per exemple, remarcava que les universitats catalanes són més cares. I així en tot.
Catalunya ha estat sempre una potent arma electoral a Andalusia, i atiar l'odi contra els catalans ha estat el recurs fàcil per buscar l'empatia del ciutadà emprenyat i arreplegar així quatre vots. Ja fa més de deu anys que el PP andalús va emetre aquelles falques de ràdio catalanofòbiques que van fer passar vergonya a tants catalans d'origen andalús que no se'n sabien avenir.
Davant de les declaracions de Díaz qualsevol català sensat es pregunta: i amb aquests pretén Podemos pactar un referèndum? Si justament Zapatero, que feia gala de ser el president espanyol més plurinacional de la història, no ens va permetre ni parlar català al Congrés dels Diputats, com faran un pas a favor del dret a decidir els dirigents actuals del PSOE, que ja han dit que no tenien intenció de moure ni un dit?