La crònica
El procés té problemes
1 El 27-S Junts pel Sí no va aconseguir la majoria suficient per tirar endavant tot sol el procés cap a la independència. La majoria esperaven que la jugada del president Mas de forçar ERC i els independents a anar junts aconseguiria una majoria absoluta de diputats. I les expectatives no es varen complir. Ara no és hora de retreure res a ningú, però molts pensàvem, i pensem, que per separat hauríem aconseguit més diputats i més vots. Ara tenim la majoria absoluta entre Junts pel Sí i la CUP. Tenen, però, el mateix objectiu i el mateix full de ruta, aquests grups? Pel que s'ha vist en el últims dies, sembla molt clar que no.
2 La refundació o no de CDC. Que avui, enmig de totes les dificultats que tenen el govern i el procés cap a la independència, una part important estigui debatent quin és el futur, amb quins continguts bàsics, amb quins dirigents... és un problema afegit i no secundari. Que dins de CDC hi hagi una lluita soterrada, però lluita, per definir quin és el seu projecte és una cosa evident. Per això en aquests moments a CDC hi ha diferents veus i diferents projectes sovint poc coincidents.
3 La CUP. Sempre he defensat la CUP, tant en escrits com en reunions i tertúlies entre amics. Dins l'ANC de Santa Coloma de Farners vaig defensar abans del 27-S que la CUP era molt millor que no anés amb Junts Pel Sí. Pensava que era necessària una força de l'esquerra més radical per aconseguir més vots per a la independència. Vaig sostenir que molts mai votarien una candidatura amb CDC i Artur Mas, igual que molts, des d'una altra òptica, mai votarien una llista amb ERC i Junqueras. I aquesta és una de les raons que feren que la CUP tingués més de 330.000 vots i 10 diputats. Molts dèiem, i també l'ANC i Òmnium, que la independència tenia dues paperetes, Junts Pel Sí i la CUP. S'ha vist que aquest punt de vista no va ser encertat del tot, atès que no hi ha una CUP, sinó moltes. Ara hem vist que estan dividits practicament al 50%. Això s'ha observat en el tema de la investidura de Mas i ara en els pressupostos. No és prou democràtic que el 50% dels representants dels 330.000 vots imposin uns plantejaments i unes resolucions als més d'1.600.000 vots de Junts pel Sí més els 165.000 vots de la CUP. Tenim un problema de democràcia. Si la CUP vol la independència no pot pretendre que la seva minoria imposi el camí a seguir a la majoria.
4 Podemos o En Comú podem. Segurament en aquests moments és el problema més determinant que ha de superar el procés cap a la independència. I dic això perquè Podemos representa un nou engany dels nacionalismes espanyols d'esquerres. Per què?
a) Diuen que volen un referèndum a Catalunya. Però saben que no el podran fer. I quan això passi, què proposen? Res de res. Per tant, tot només són paraules.
b) Fan un discurs a Catalunya per guanyar vots del camp independentista i un altre a Espanya per no perdre vots. A Espanya l'eslògan és “La sonrisa de un país” i a Catalunya, “El somriure dels pobles”. És clara la diferència, no?
c) Ara el referèndum ja no serà una condició innegociable per poder governar amb el PSOE. Fins i tot han dit que és un tema que hauran de negociar Xavier Domènech i Miquel Iceta. Voleu dir que no és una broma de mal gust?
d) El corredor mediterrani passa a segon ordre o, com a mínim, igual que el de Saragossa-Pirineus-França.
e) Diu el seu líder, Pablo Iglesias: “Nosaltres som els únics que derrotem els independentistes.” Quina manera més amable de dir-nos que no hi ha sortida possible.
f) Tot el seu discurs que som una nació, que volen un referèndum per Catalunya i que guanyar a Catalunya és el primer pas per canviar Espanya, no us fa pensar en el PSOE de González i en “Apoyaré el estatuto que salga del Parlament”? No ens deixem enganyar, Podemos vol governar Espanya, i per això utilitza Catalunya.
