Les urnes perjudiquen?

O més exactament: les urnes perjudiquen la democràcia? La setmana passada no va faltar qui, des de les Espanyes estant, va titllar d'irresponsable el govern de David Cameron per haver convocat el referèndum sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Així mateix: irresponsable, per complir una promesa electoral. Com es nota que el tarannà a les Espanyes és ben diferent, pel que fa a allò de les promeses electorals. Ben aviat ho tornarem a comprovar.

Es tracta de prometre i dir allò que s'espera que l'electorat vol sentir, amb l'íntim convenciment que les tals promeses mai no es compliran escudant-se en un variat reguitzell d'excuses: que si l'herència rebuda, que si la crisi, que si el canvi climàtic, que si l'oposició no ajuda... Bé: en tal cas, des de les Espanyes s'ha de tenir la vergonya de, a sobre, no anar criticant la gent que sí que fa honor a la seva paraula, agradi o no agradi.

El més curiós, o no tant, és que els que titllaven d'irresponsable el govern britànic per haver convocat el referèndum són els mateixos que tampoc volen sentir a parlar del referèndum a Catalunya. Potser perquè, en el nostre cas, i retorcin com retorcin les xifres, saben que, quan la consulta es faci, guanyarà el sí a la independència, i no per poc marge precisament.

També he sentit i llegit comentaris aquests dies de persones que afirmen que són demòcrates –per descomptat, més demòcrates que nosaltres, els catalans, tal com diuen si tens la paciència d'escoltar-los una estona– que es lamenten perquè triem malament. Perquè l'elector, en exercici de la seva llibertat individual, no escull la papereta que ells voldrien que s'escollís. Perquè fa mal ús de les urnes. I d'això, la democràcia se'n ressent, la pobra.

És el de sempre. Es diuen demòcrates de tota la vida, quan en realitat són personalitats autoritàries que entomen el futur amb por. Quan la realitat els porta la contrària, el vernís democràtic salta i apareixen com el que són de debò.