Keep calm
El caos creatiu del ‘Brexit'
Poques decisions podien potencialment crear un caos major que el Brexit. El vot afirmatiu del Regne Unit a abandonar la Unió Europea sabíem tots que anava a desencadenar una allau de problemes increïble. Per a tots. Per al Regne Unit, per descomptat, però també per al conjunt de la Unió Europea i el món.
Com és conegut, des del moment que el Regne Unit invoque l'article 50 del tractat de Lisboa el rellotge començarà a córrer i les dues parts tindran dos anys per a renegociar tantes coses que és literalment impossible. El Regne Unit haurà de canviar l'acta d'adhesió al que aleshores eren les comunitats europees i decidir què fa amb les dotzenes de milers de lleis, reglaments, decrets i altres subtileses legals que han anat transposant des de la legislació europea a la seua pròpia. Però no és això només. La Unió Europea ha negociat un nombre ingent de tractats amb terceres parts, en el nom del Regne Unit, que ara haurà de renegociar-los tots. I la mateixa Unió Europea haurà de refer els seus tractats ni que siga per treure el Regne Unit de la llista.
Però el traurà? Ací és on comença la part creativa del caos. La Unió Europea aparentment és uniforme, però en realitat és una mena de puzle ple d'excepcions, i probablement per aquí vindrà la resposta. Exemples? El clàssic de Grenlàndia, que forma part de Dinamarca però no de la Unió Europea i tanmateix els seus ciutadans tenen passaport europeu. O el de les illes Aland, finlandeses però de població sueca, on no s'aplica part de la legislació europea fonamental, per tal de complir amb el seu estatut particular. O el d'una ciutat d'Itàlia, Campione, que té per moneda el franc suís i formant part de la UE està exclosa dels acords duaners. Per no parlar del peculiar Mont Athos grec, on les dones no poden entrar i la UE ho respecta.
De moment, ahir ja vam veure que Gibraltar negocia amb Escòcia i Irlanda fa propostes a Irlanda del Nord. Atents a la pantalla, que la cosa promet…