Desclot
Segona volta i a viure!
El PSOE ja ha deixat clares i marcades les cartes. Instal·lats còmodament al sofà incòmode de l'oposició, afirmen, relaxats, que ara és Mariano Rajoy qui s'ha de moure. Qui ha de buscar les complicitats necessàries “entre la dreta” –sense el PSOE no en tindrà prou, per no dir que el terme dreta és encara més sofert que el d'esquerra– i qui ha d'explicar què pretén fer des del govern. La bromera de l'alegria dura poc a cal minoritari. Pedro Sánchez –si sobreviu el seu congrés– s'ha aplicat el sistema Rajoy. Seure i esperar a veure com es podreix el problema. El candidat del PP suarà cansalada viada aquesta legislatura. L'“esquerra”, o el que sigui, i el separatisme sumen majoria absoluta. A més, Ciutadans i el PNB no lliguen. Oli i vinagre. La tropa d'Urkullu té gravades entre cella i cella les declaracions d'Albert Rivera demanant suprimir el concert econòmic. Gran demanda. Premiada a les urnes basques com mereix. I Rivera ha dit alt i baix que no acceptarà cap acord amb “els nacionalistes”. Ajuntar tot això demana molta paciència i eficiència. Rajoy, que se'n sortirà pels pèls en segona volta, és pacient, però no és gens eficient. Aquests seran els treballs d'Hèrcules, però, ull!, que ningú en tragui conclusions massa precipitades. Una vegada Mariano Rajoy sigui investit president, no l'en trauran ni amb fòrceps. Caldrà una moció de censura per fer-ho. Això vol dir un candidat consensuat, i l'oposició no consensua ni la temperatura de l'aigua mineral. Llarga vida a Rajoy!