El Senat

Les elec­ci­ons del 26-J, les sego­nes elec­ci­ons gene­rals espa­nyo­les en un curt període de sis mesos, ens han dei­xat mol­tes sor­pre­ses, força curi­o­si­tats i algu­nes frus­tra­ci­ons. Una qüestió a refle­xi­o­nar és que la ciència demoscòpica ha fra­cas­sat estre­pi­to­sa­ment; pot­ser els pri­vi­le­gi­ats de debò sí que tenien les pre­dic­ci­ons ade­qua­des. Una altra qüestió –nega­tiva i frus­trant– ha estat que l'abs­tenció, sobre­tot a casa nos­tra, ha estat ele­vada; així mateix, les con­seqüències del Bre­xit han bufat a favor dels con­ser­va­dors cas­te­llans/espa­nyols del PP. En qual­se­vol cas, aquests comi­cis dei­xen mol­tes par­ti­cu­la­ri­tats, una d'elles és l'elecció dels 208 mem­bres de la cam­bra alta (58 són desig­nats indi­rec­ta­ment per les comu­ni­tats autònomes segons la població; 16 a Cata­lu­nya).

El Senat, ano­me­nat per alguna premsa “el cemen­tiri dels ele­fants”, i molt des­co­ne­gut per una gran majo­ria d'elec­tors, té molta més importància, en l'orde­na­ment polític espa­nyol, de la que
se li vol donar. Doncs bé, una de les més des­ta­ca­des pecu­li­a­ri­tats d'aquesta cam­bra –defi­nida, molt teòrica­ment, en l'arti­cle 69.3 de la CE, com la cam­bra de repre­sen­tació ter­ri­to­rial– és el seu sis­tema d'elecció majo­ri­tari, dur i pur. A cada província, excepte les Illes Bale­ars, les Canàries i les ciu­tats autònomes de Ceuta i Meli­lla, s'ele­gei­xen 4 sena­dors, dels quals els elec­tors en poden votar un màxim de 3. A causa del sis­tema majo­ri­tari d'elecció,
el Senat esdevé un cam­bra con­ser­va­dora (ara ho serà més que mai ja que el PP passa de 124 a 130 sena­dors) de segona lec­tura que intenta atu­rar alguns pro­jec­tes pro­gres­sis­tes del Congrés. Però, a banda d'aques­tes sin­gu­la­ri­tats, poca broma amb el Senat, ja que l'orde­na­ment cons­ti­tu­ci­o­nal actual li faci­lita molt de poder; un poder molt des­co­ne­gut per al gran públic. D'aquesta manera, segons l'arti­cle 155 de la CE, la majo­ria abso­luta del Senat (no del Congrés) té la potes­tat d'apro­var mesu­res excep­ci­o­nals d'inter­venció en les comu­ni­tats autònomes (això és una veri­ta­ble espasa de Dàmocles sobre Cata­lu­nya). D'altra banda, el Senat és
el que ele­geix 10 dels 20 vocals del CGPJ (el govern dels jut­ges) i també 4 dels 12 mem­bres del “sagrat i tot­po­derós” Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. A més, en les dife­rents moda­li­tats de reforma cons­ti­tu­ci­o­nal, el Senat adqui­reix un pro­ta­go­nisme tan des­ta­cat com el Congrés. Les “curi­o­si­tats” del Senat són impor­tants de
saber perquè impli­quen molt de poder polític, a vol­tes poc legítim.