Desclot
Un problema estructural
Els manters s'han escampat per Barcelona. Gràcies a l'efecte crida que ha alterat la política de l'Ajuntament “del canvi”, han arribat a grapats i campen per on volen. N'hi ha tants, que la Guàrdia Urbana ha decidit no enfrontar-s'hi. No és només que les noves autoritats municipals els ho impedeixen, és que, si ho fan, no hi ha prou agents per evitar una resposta contundent dels centenars de sense impostos. Les associacions de botiguers s'han exclamat al cel –on per ara ningú els ha fet cas– i s'han dirigit al primer tinent d'alcalde –que tapa amb el verb tots els bonys i tots els forats– per exigir-li acció i protecció a canvi de taxes i tributs municipals. La complicitat de les noves autoritats amb els senyors dels fardells és evident. Regeneracionistes com són, atribueixen tots els mals “als problemes estructurals”. I quina és aquesta “estructura”? En primer lloc, la misèria dels països d'on han pegat a fugir. Després, i per arrodonir la jugada, l'acció de les màfies que els controlen i la ineficàcia de la policia estatal encarregada de custodiar fronteres i duanes. “Estructuralment”, poc hi pot fer el govern municipal. Per molt que Ada Colau s'hi esmerci, l'Ajuntament de Barcelona no pot arreglar els problemes de l'Àfrica subsahariana. Encara que vulgui, tampoc pot controlar ni les duanes ni les màfies. L'única cosa que pot fer Colau és actuar contra la darrera baula de la cadena: els manters. I si els dóna feina, en lloc de mil, demà n'hi haurà cent mil. Ai, l'estructura!