Sense ‘road map'

Els 11-S dels últims anys ens van fer augurar un procés de separació de l'Estat ràpid i contundent. Però el bany de realitat de la resta de l'any ens recorda diàriament que no serà fàcil. Per això no convenç gaire
la proposta de reivindicació descentralitzada que podria convocar-se enguany... perquè no és ni serà fàcil.

Sempre és alliçonador veure què passa a l'exterior. Una ullada al Brexit britànic ens encoratja i fins i tot ens permet comprovar que “No estamos tan mal” com va dir en aquella ocasió a les penyes Joan Laporta. Els britànics han vist com una ajustada majoria votava per marxar de la Unió Europea, i al cap de pocs dies els responsables de la campanya contrària a Europa i partidaris d'aïllar-se encara més pleguen i es neguen a dirigir aquesta travessia. Teníem els britànics per un poble més seriós, però els responsables del Brexit no fan altra cosa que desmentir-ho.

La irresponsabilitat dels líders del Brexit –perquè no tenien cap road map previ i ara no es veuen amb cor de dirigir la complexa separació– ens fa pensar també que potser a Catalunya no ho estem fent tan malament. És cert que no acabem de tenir clar quin ha de ser el full de ruta. El govern l'intenta tirar endavant però topa amb la inestabilitat parlamentària del seu exsoci. Les entitats sobiranistes busquen desllorigar la situació, la moció de confiança, la RUI, la DUI... Massa fulls de ruta. Tot plegat no fa altra cosa que atiar la desmoralització i desmobilització del catalanisme.

Però si els britànics no tenen cap full de ruta, ni havien previst com abandonar Europa abans de votar-ho, Catalunya sí que té un pla de desconnexió.
Bé, en té diversos, perquè cada grup parlamentari en proposa un de diferent.
Però pel cap baix n'hi ha més d'un. El
debat i la discussió de com deixar Espanya està ben present. I els responsables del Catexit no han plegat en veure obstacles i la guerra bruta de l'Estat, en forma de conxorxes policials o amb sentències del Constitucional contra les estructures d'Estat com la d'ahir. Ens ataquen tant que deuen veure'ns encara capaços de fer-ho.