Full de ruta
El CIE i la independència
Els colauistes aposten per pactar amb l'Estat o per canviar-hi les majories? Doncs, no, ni per tancar el CIE serveix això
El govern d'Ada Colau va anunciar que no permetria la reobertura del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca dijous, el mateix dia que el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, el reobria després de nou mesos d'obres per condicionar-lo. No cal dir que l'existència del CIE, una presó on es tanca gent per, com a molt, una falta administrativa com ara no tenir els papers en regla, és una vergonya i cal, com fan gairebé tots els partits polítics catalans i un munt d'entitats socials, combatre'l fins a tancar-lo. Però la forma en què el govern de Colau va fer pública la seva intenció fa pensar que tot plegat no era més que una cortina de fum per intentar que aquest estiu sigui el de la lluita institucional amb l'Estat espanyol per un tema que entronca al 100% amb el seu electorat i no per un convenciment total en haver trobat la fórmula. El govern de BComú podia esperar que Interior el reobriria i ara cal veure si ha previst anar fins al final, inspeccionar-lo i, si cal, precintar-lo, o si abaixarà el pistó. Ah, i cortina de fum davant del que s'endevina que serà el gran cavall de batalla d'aquest estiu, el civisme i la pressió turística, que a hores d'ara ja és desbocada.
El problema de fons per a BComú és que aquesta lluita torna a posar sobre la taula que en una república catalana el CIE estaria tancat. La solució per als colauistes a aquest enfrontament deu ser pactar amb l'Estat... o canviar-hi les majories... no? Doncs, no. El sector vinculat a BComú o a En Comú Podem –que, de fet, és el mateix– viu despistat des del 26-J. La victòria, clara, a Catalunya no serveix per a res i si hi hagués eleccions ara al Parlament seguirien sense relat perquè continuen sense mullar-se en allò que tothom al país ja està fent, a favor o en contra: la independència. Una regidora de BComú feia un tuit dijous en què es mostrava “orgullosa d'estar al costat de les lluites al carrer”. Suposo que estar al costat de dos milions de persones que volen la independència no és motiu d'orgull. L'AMI ja ho sap.
