Lectures d'estiu

Sóc del parer que l'estiu serveix per badar, prendre el sol, xerrar amb gent de tarannà ben poc metafísic i, sobretot, llegir. ¿I escriure? No, mai, com demostren els resultats: massa llibres de sorra molla, amb tendències pedagògiques excessives i àdhuc, mentre que el nou Estatut no ho impedeixi, amb cíniques crides ensucrades a favor dels penjats. Després, amb les lectures païdes i la comprovació que hem gastat més del que prevèiem, o que les aventures d'amagatotis han estat més ensopides del que diem a còmplices que ja saben que els mentim, és quan arriba l'hora de l'escriptura: i del raïm i del vi.

En aquest any acabat en 16, destaco tres autors llegits: l'irlandès però no-catòlic Bernard Shaw; Joan Oliver, que va morir fa trenta anys i Shakespeare, en versió catalana (i n'hi ha que crec que són solvents). Si no aprofito l'aniversari de Cervantes és perquè l'atzar va fer que, el 1963 –ep!, fa 53 anys!– fos l'autor amb qui m'havia d'estrenar com a profe a la Universidad Laboral José Antonio Girón de Gijón. Gràcies a un encàrrec tan bèstia, he estat cervantí de tota la vida (encara que no consti com a tal en els monogràfics de fums cultes que han contaminat molta premsa d'enguany). A més, any rere any torno a la poesia: p.ex., de Marià Villagómez, de Baudelaire, de A. Colinas, de Verdaguer (gràcies al regal de la nova biografia), d'Horaci i de Quevedo.

L'altra mena de lectures: història del segle XIX, llibres de cuina de l'any de la picor, monografies locals i la correspondència de Benguerel i Oliver, amb Montserrat Julió, que es va convertir al teatre quan acabava d'arribar, amb deu anys, exiliada a Xile i a qui veig ben sovint a Madrid.