Pensar

Què us pensàveu? Que la inves­ti­gació de la fis­ca­lia sobre les con­ver­ses entre De Alfonso i Fernández Díaz aca­ba­ria posant-los en un com­promís? Però això de la fis­ca­lia no és allà on afi­nen l'atac gro­ller? On refi­nen la sal grossa? On trans­for­men els fems en adob? Allà on de les cla­ve­gue­res de l'Estat en fan un per­fum que empas­tifa tot allò que faci tuf d'inde­pen­den­tisme? Doncs com deia Ionesco, aga­feu un cer­cle, aca­ro­neu-lo i es tor­narà viciós. No hi ha delicte, i que no badi la Mare de Déu del Carme que el minis­tre és capaç de con­de­co­rar-la avui amb la meda­lla d'or al mèrit poli­cial, que segur que ha inter­ce­dit perquè la con­xorxa entre aquests dos patri­o­tes espa­nyols quedi com la gran obra dels dar­rers anys de la democràcia. En temps de Poke­mon Go, en què el jovent va pel car­rer con­fo­nent el món real i el vir­tual eli­mi­nant ninots, què voleu que en surti de la rea­li­tat oculta del Minis­teri de l'Inte­rior? Minis­tre i ex juga­ven la seva par­tida de Poke­mon Go, mirant de des­ta­ro­tar el 9-N.

Com a la màquina de pen­sar lul·liana, ara que al CCCB s'ha inau­gu­rat una gran expo­sició sobre Ramon Llull i l'ars com­bi­natòria, de la qual n'hau­rem de par­lar, la fis­ca­lia no falla. Lle­tres i con­cep­tes encai­xen, es tapen les ver­go­nyes. L'Art de Llull, tal com recull el comis­sari (de l'expo­sició) Ama­dor Vega, té una vir­tut: la de cop­sar al mateix temps aspec­tes estàtics de la rea­li­tat i de pro­jec­tar-ne els aspec­tes dinàmics. Llull mul­timèdia, avançant-se sis segles a Turing, posant les bases de l'algorítmia, tot un pre­ce­dent de les noves tec­no­lo­gies de la comu­ni­cació. I Pere­jaume que fa girar els arbres, ja que com canta Jaume Ayats, “la rel de l'arbre és una roda”. Quina mà de pen­sa­ment i d'art. Ayats, per cert, que em va insis­tir que no em perdés el gran pia­nista Paul Badura-Skoda que ahir tan­cava el fes­ti­val de música de Vila-seca. Estàtic i dinàmic, em va regi­rar els sen­tits, però per sort en això la fis­ca­lia no hi pensa, tot i que hau­ria estat delicte haver pas­sat de llarg. És mera­vellós el poder de la llum i de l'ombra!