La sang d'un torero

Novament la sang d'un torero ha esquitat les xarxes socials amb algun comentari no del tot afortunat i ha excitat els ànims inquisitorials de la premsa més sensacionalista, tan partidària d'acudir a la fiscalia de l'Estat sempre que no sigui en defensa de l'independentisme català, és clar. L'escena es va viure la setmana passada en directe a través de les ones de la Cope, quan el presentador Carlos Herrera va entrevistar la regidora Datxu Peris per retreure-li la suposada intenció ofensiva d'unes frases escrites amb motiu de la recent i lamentable mort de Víctor Barrio. Es tracta d'un interrogatori que la regidora va torejar amb admirable determinació, davant un Carlos Herrera que va perdre els papers tot just començar i que va donar per finalitzada la conversa sense ni tan sols acomiadar l'entrevistada. Però també es tracta d'un document molt útil per entendre la ceguesa atàvica que afecta els defensors de la tauromàquia. No, no és cert que Datxu Peris s'hagi alegrat públicament de la mort de Víctor Barrio, ni tampoc que trobi positiu que el toro l'enviés a l'altre barri. Tal com ella va escriure i va defensar davant dels micròfons radiofònics, només va constatar que aquell dia hi van haver set morts, la del torero i la dels sis toros sentenciats, totes lamentables i, el que és més important, totes evitables. El més fàcil, però, és incendiar les xarxes amb frases tretes de context per criminalitzar els antitaurins, que tan sols exerceixen el dret d'expressió contra una festa que consideren una salvatjada. Segurament, si els toros fossin substituïts per gossos o per galls, aquests mateixos defensors de les corridas que ara s'indignen amb els animalistes s'estirarien els cabells i s'afanyarien a criticar el maltractament animal. La tradició no ho pot justificar tot, tal com afirma el còmic anglès Ricky Gervais en un impactant vídeo penjat també a la xarxa. L'esclavatge i la crema de bruixes també va formar-ne part, de la tradició.