Combinació a Madrid

Convergència Democràtica de Catalunya representa que ha estat substituïda pel Partit Demòcrata Català, però en algunes qüestions i ocasions encara el nom és vigent. Per exemple al Congrés de Madrid. No me'n facin dir el motiu. Potser perquè a les eleccions espanyoles el canvi de nomenclatura no s'havia produït i es va presentar amb aquesta identificació. Pitjor en alguns ajuntaments, on se segueix dient CiU. Aquestes institucions no deuen permetre ni sinònims ni pseudònims ni repensades, almenys si abans no s'ha franquejat molta paperassa burocràtica. El cas és que Convergència ha fet una maniobra al Congrés que ha facilitat la presidència de la mesa d'aquella casa al PP. Concretament a Ana Pastor, una senyora molt dialogant, segons diu tothom, però que ens ha mantingut els trens de rodalies en estat precari i que ha estat insensible a la construcció del corredor mediterrani que tothom demana. Pastor seurà a taula amb Ciutadans, la formació en origen pensada per anihilar la immersió lingüística o suprimir TV3, dues de les grans obres de CDC. Tots dos partits tenen en comú, també, la negació del referèndum i altres minúcies que tant CDC com el Partit Demòcrata Català duen al programa. La massa independentista ha quedat molt decebuda, i com que de CDC parlem, molts hi han vist una nova aplicació de la política del “peix al cove” que s'havia donat per clausurada. Perquè, és clar, hi ha hagut peixet: CDC obtindrà a canvi grup propi al Congrés, cosa important per ser visible, amb les estrenes econòmiques que comporta.

Peix al cove? L'expressió està molt desprestigiada perquè qui la va encunyar no passa bons moments, però “peix al cove” és la forma casolana de dir “fer política”. Fer política és pactar i negociar en benefici propi, aquí i a tot el món democràtic. L'error és anar a les eleccions enredat en les famoses mil línies vermelles que no es poden traspassar. En política no hi mil línies vermelles. O no n'hi ha cap, o són molt escasses. I si per molt independentista que siguis vas a Madrid et toca jugar segons les regles de Madrid. Quan siguem independents les regles ens vindran marcades per Brussel·les, per l'OTAN o per la City.

Però hi ha polítics i polítics. El PDC, l'emanació radical de CDC, ha quedat com desconcertat de la maniobra del Congrés. Són nous i no ho acaben d'entendre. Hi ha d'haver alguna cosa més que el grup propi o el vil metall. No ho deuen poder dir, però el PP deu haver assegurat la puntualitat de Renfe, el corredor mediterrani, la inviolabilitat de la immersió, un finançament de somni i tot ple de peixos vermells al cove com a aproximació al referèndum i l'acceptació del resultat, si dóna independència. Per menys, el portaveu de CDC, Francesc Homs, no s'hi posaria.