Ambaixador

Tot fa intuir que Don Mariano no sap què fer-ne, de Fernández Díaz, quan el suport de Ciutadans posa la directa a alguns noms de la quadrilla pepera. F.D. figura a la llista d'indesitjables, fins i tot per als taronges, que volen vendre la imatge de regeneradors i saben que el franquista fins ara ministre de la policia és un gripau que no s'empassaran.

Don Mariano vol la presidència d'un estat en horabaixa i sacrificarà els peons que calgui, però, per contra, està obligat a agrair els serveis prestats. Cal trobar un lloc per a l'ex de les clavegueres i, si no hi ha cap cadira al poder per a ell, almenys podria situar-lo a l'ombra de la púrpura, en una Roma que no paga traïdors tot i que pot vestir-los d'uniforme de gala. F.D. té tots els números per ocupar l'ambaixada del Vaticà, un lloc on l'exministre levitaria en un orgasme continuat, més o menys dissimulat per fidelitat a les seves conviccions més íntimes.

Ara tenim la tranquil·litat de saber que estem en una temporada sense nomenaments de bisbes, però amb el mal borràs del conflicte de les obres d'art de la Franja, un tema en què l'ambaixada espanyola fa temps que manté algunes carpetes obertes. La història és llarga i en els sopars d'ambaixadors i cardenals s'ha confabulat més d'una demanda contra la propietat catalana i les divisions diocesanes.

D'altra banda, en un moment convuls en la cúria vaticana, no ajuda gens tenir F.D. a prop, i més si viatja amb l'inseparable arcàngel Marcelo, quan poden organitzar un sarau a la Piazza di Spagna que pot fer tremolar el mateix papa Francesc. Que el Senyor els agafi confessats.