Cada cop falta menys

Ja fa massa temps que estem embolicats en una guerra que no serveix per a gaire res més que per entretenir el personal. Que si cal optar pel RUI. Que si primer ha de ser la DUI. Que si referèndum pactat amb l'Estat o, si no, a la canadenca... No segueixo, que n'hi ha per avorrir-se. L'altra qüestió és el Congrés espanyol, la seva mesa, els vots de no se sap qui a la dreta espanyola (o sí que se sap de qui), i tot plegat com a avantsala de veure qui facilitarà (o no) el govern al PP encara en mans de Rajoy. O sigui a veure qui i com aconsegueix el govern espanyol i l'espectacle de veure com el PP, que ja té al sac els de Ciutadans, presencia la batalla interna dels socialistes espanyols per veure com s'ho fan per permetre un govern de la dreta, mentre busquen substitut a Sánchez. Això, o una guerra interna que pot portar el PSOE a emular els seus iguals a Grècia. En fi, tot plegat és una mica fart de riure i els tenim ben entretinguts fent-se retrets i acusant-se de tots els mals. Fins que arribarà el moment que es posaran d'acord en allò que consideren essencial i veurem com la culpa serà, com sempre, dels catalans. I mentre tot això va passant en espera que arribi la moció de confiança del president Puigdemont, que jo crec que superarà, hi ha coses molt més importants que estan passant des del meu punt de vista. El 47,7% dels enquestats pel CEO volen un estat català independent, contra un 42,3% que diuen que no. Ho veuen?, és qüestió d'anar fent en aquells divuit mesos que ens va prometre el govern, per anar avançant en allò que serà clau. Que quan es faci el pas definitiu més de la meitat dels ciutadans de Catalunya votin que sí, que volen ser independents. Jo crec que ara mateix aquesta votació es guanyaria, però penso que en uns mesos el resultat serà encara més espectacular. O sigui que vinga, a parlar del RUI i la DIU i de Rajoy, Homs i el govern espanyol, i mentrestant anem-nos preparant perquè cada cop falta menys.