Quan siguin grans

Quan els nens ens diuen què volen ser en un futur, de fet, ens estan descrivint el món que habiten ara, en el present. Els somnis dels nostres fills es construeixen sobre la realitat que hem estat capaços d'oferir-los, per això l'enquesta de l'empresa Adecco realitzada entre els mesos de maig i juny passats és una crònica de la nostra pròpia actualitat. La majoria dels enquestats afirmen que volen ser professors o policies, és a dir, dedicar-se a la docència o a la seguretat, dos aspectes essencials de la manera com vivim, que representen el valor del coneixement i la necessitat de protegir-lo. D'acord amb aquesta descripció en format d'enquesta, doncs, habitem en una societat més oberta al desenvolupament i a l'aprenentatge però, alhora, som més conscients de la nostra fragilitat i més propensos a sacrificar drets a canvi de sentir-nos segurs. Les següents professions amb mes requesta són la de metge i la de youtuber, o sigui una combinació de noves i velles ocupacions en uns temps sotmesos al vertigen dels canvis. Una cosa que no canvia, però, és la intenció de dedicar la vellesa als viatges, un somni una mica quimèric tenint en compte que prop del quaranta per cent dels nens i nenes d'entre 4 i 16 anys que han participat al sondeig admet que ara és més difícil que mai trobar feina. D'altra banda, no resulta sorprenent que l'enquesta acrediti una tendència marcada a considerar poc atraient la política. Malament rai quan joves i política no van de bracet, però aquesta és la conseqüència lògica del fracàs dels manaires incapaços d'evitar la patacada de tota una generació. Nens i joves que, sotmesos a un present desencoratjador, només poden refugiar-se en l'esperança d'un futur millor. Hi ha enquestes que ens encaren amb les nostres responsabilitats. Com aquesta, que ens recorda que als joves no només hem de deixar-los imaginar què volen ser quan siguin grans; sobretot, hem d'aconseguir que ho siguin.