Sense por

Tot just fa una setmana, l'Ajuntament de Blanes va desmentir el rumor que corria per les xarxes socials sobre que s'havien trobat armes en un contenidor de la població. I ahir mateix també es va escampar per les xarxes un altre rumor sobre un suposat atemptat a Girona durant el cap de setmana. No és habitual desmentir rumors, però el de Blanes va aparèixer en plena celebració del famós concurs de focs que reuneix a la població milers de persones. El terreny perquè saltés l'alarma estava ben cultivat. Només calia pensar en els atemptats al nostre entorn no tan llunyà per posar la por al cos. L'Ajuntament va admetre que s'havien reforçat algunes mesures preventives per adequar-se al nivell d'alerta de tot Catalunya. Les barreres de formigó que impedien l'accés de vehicles al passeig podien fer pensar a més d'un en el cas de Niça. Però, per sort, la por no va guanyar, si tenim en compte els milers de persones que cada vespre es van continuar aplegant a Blanes per veure els castells de focs. I així ha de ser. Com a partir d'aquest cap de setmana, quan es produirà la tradicional diàspora de turistes coincidint amb l'arribada de l'agost i, per tant, de les vacances per a molts. Els d'aquí cap allà i els d'allà cap aquí. Segurament més cap aquí, tenint en compte la delicada situació interna que viuen molts destins que són competència de les comarques gironines, i que farà que molts turistes optin per destins considerats més segurs. Tot i que com s'ha vist no existeix el risc zero, no ens podem deixar portar per la paranoia. És cert que malauradament cada vegada més podem veure i escoltar al nostre entorn símptomes que no anem bé, que aquells que tenen el discurs de la por a la boca guanyen terreny criminalitzant determinats col·lectius. Persones com qualsevol de nosaltres comencen per dir que no se senten còmodes en llocs on es congreguen multituds per si passa alguna cosa, i acaben dient que no se senten còmodes al costat de persones amb determinat aspecte, procedència o actitud. Però si no ens podem deixar portar per la paranoia i la irracionalitat, encara menys podem aprofitar-nos de la situació per fer córrer rumors. Potser més d'un pensa que no n'hi ha per a tant, que és una anècdota. I segurament té raó. Però també hi ha molta gent que no s'ho pren com una anècdota, que s'ho creu i escampa el rumor en comptes d'aturar-ho. I aquest és l'error.