Avinyó ‘a tempo d'umore'

“Músics cata­lans geni­als. Un gran moment que no es pot dei­xar per­dre de cap manera.” Aquest és el tex­tual que es lle­gia a Le Daup­hiné Libéré d'Avinyó fa unes set­ma­nes, refe­rint-se a la inno­va­dora pro­posta que bar­reja comèdia i música clàssica pre­sen­tada per l'Orques­tra de Cam­bra de l'Empordà al Fes­ti­val d'Avinyó d'enguany. L'Ins­ti­tut Ramon Llull hi ha por­tat un any més L'Avig­non à la Cata­lane, un pro­grama que impulsa, en el marc del pres­tigiós Fes­ti­val d'Avinyó, acos­tar l'escena cata­lana i balear con­tem­porània al públic d'arreu del món. I del 7 al 30 de juliol, l'edició 2016 ha pre­sen­tat al Théatre Pan­dora l'espec­ta­cle musi­cal Con­certo a tempo d'umore, de Jordi Purtí i l'Orques­tra de Cam­bra de l'Empordà, diri­gida pel meu amic Car­les Coll, de Figue­res.

Es tracta d'una banda sonora, amb un gran com­po­nent d'espec­ta­cle mesu­ra­da­ment còmic, que aplega les peces més cone­gu­des dels més cèlebres autors de música clàssica per tal d'acos­tar-les al gran públic. S'ha acon­se­guit que el músic de clàssica també accepti fer un espec­ta­cle tea­tral. Purtí i l'Orques­tra con­fes­sen que, en un sol dia de tro­bada, ja van tenir clar que ho tira­ven enda­vant. La difi­cul­tat afe­gida als músics de moure's i actuar men­tre toquen els ins­tru­ments és sobra­da­ment recom­pen­sada  “pels efu­sius aplau­di­ments del públic”, diu Purtí. L'Orques­tra de Cam­bra de l'Empordà està for­mada per dotze músics i el direc­tor Car­les Coll, en el dit Con­certo hi inter­pre­ten quinze peces de música clàssica. Pesos pesants de la música, però pen­sat per a tots els públics. És un con­cert autènti­ca­ment fami­liar, dels que nens i nenes en sur­ten sal­tant i can­tant. A l'esce­nari s'hi van suc­ceint acci­ons tea­trals: des d'una tru­cada ines­pe­rada al mòbil del direc­tor, fins a un músic no con­tent amb el que s'està tocant i opta per fer ell mateix de direc­tor, etc. Per als músics, poder por­tar a l'esce­nari una pro­posta d'aquest tipus és molt gra­ti­fi­cant, perquè nor­mal­ment estan com tan­cats en un marc estret i invi­si­ble, atents exclu­si­va­ment i tot­hora a la solfa i a la batuta direc­tora. I en canvi aquí s'alcen, cor­ren i sal­ten, ballen, riuen i plo­ren, piquen de mans i peus, s'enca­ren al direc­tor...

El diu­menge 24 de juliol, pocs dies abans d'aca­bar les actu­a­ci­ons, vaig feli­ci­tar l'amic Car­les Coll, i amb ell tota l'Orques­tra i en Jordi Purtí. Em va escriure un cor­reu que aca­bava amb aquest tex­tual: “Per aquí a Avinyó estem molt con­tents de la gran res­posta del públic i, sobre­tot, dels pro­gra­ma­dors que ens mun­ta­ran gires. Ens han pro­po­sat fins i tot d'anar a Corea...!”