Avinyó ‘a tempo d'umore'

“Músics catalans genials. Un gran moment que no es pot deixar perdre de cap manera.” Aquest és el textual que es llegia a Le Dauphiné Libéré d'Avinyó fa unes setmanes, referint-se a la innovadora proposta que barreja comèdia i música clàssica presentada per l'Orquestra de Cambra de l'Empordà al Festival d'Avinyó d'enguany. L'Institut Ramon Llull hi ha portat un any més L'Avignon à la Catalane, un programa que impulsa, en el marc del prestigiós Festival d'Avinyó, acostar l'escena catalana i balear contemporània al públic d'arreu del món. I del 7 al 30 de juliol, l'edició 2016 ha presentat al Théatre Pandora l'espectacle musical Concerto a tempo d'umore, de Jordi Purtí i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, dirigida pel meu amic Carles Coll, de Figueres.

Es tracta d'una banda sonora, amb un gran component d'espectacle mesuradament còmic, que aplega les peces més conegudes dels més cèlebres autors de música clàssica per tal d'acostar-les al gran públic. S'ha aconseguit que el músic de clàssica també accepti fer un espectacle teatral. Purtí i l'Orquestra confessen que, en un sol dia de trobada, ja van tenir clar que ho tiraven endavant. La dificultat afegida als músics de moure's i actuar mentre toquen els instruments és sobradament recompensada  “pels efusius aplaudiments del públic”, diu Purtí. L'Orquestra de Cambra de l'Empordà està formada per dotze músics i el director Carles Coll, en el dit Concerto hi interpreten quinze peces de música clàssica. Pesos pesants de la música, però pensat per a tots els públics. És un concert autènticament familiar, dels que nens i nenes en surten saltant i cantant. A l'escenari s'hi van succeint accions teatrals: des d'una trucada inesperada al mòbil del director, fins a un músic no content amb el que s'està tocant i opta per fer ell mateix de director, etc. Per als músics, poder portar a l'escenari una proposta d'aquest tipus és molt gratificant, perquè normalment estan com tancats en un marc estret i invisible, atents exclusivament i tothora a la solfa i a la batuta directora. I en canvi aquí s'alcen, corren i salten, ballen, riuen i ploren, piquen de mans i peus, s'encaren al director...

El diumenge 24 de juliol, pocs dies abans d'acabar les actuacions, vaig felicitar l'amic Carles Coll, i amb ell tota l'Orquestra i en Jordi Purtí. Em va escriure un correu que acabava amb aquest textual: “Per aquí a Avinyó estem molt contents de la gran resposta del públic i, sobretot, dels programadors que ens muntaran gires. Ens han proposat fins i tot d'anar a Corea...!”