L'anacronisme monàrquic

Tot i la dificultat de l'independentisme català de posar-se d'acord, hi ha un assumpte on tots coincideixen: la forma de govern. Tothom té clar que quan assolim la independència –que l'assolirem– Catalunya serà una república. És possible que tothom la consideri la millor manera de governar un país; altra cosa és que la fórmula monàrquica, en el cas català, perd per incompareixença. De fet, si avui ens toca aguantar Espanya és perquè amb la mort sense descendència del rei Martí I l'Humà es va extingir la dinastia comtal del casal de Barcelona. La Corona d'Aragó, amb nosaltres a dins, va anar a parar a mans dels Trastàmara castellans, després dels austríacs i, finalment, coses de la vida, va recalar en el duc d'Anjou, el Borbó Felip V. La resta ja és coneguda. Darrerament algú havia especulat que una solució de consens amb la resta d'Espanya seria fer Felip VI monarca de Catalunya i Espanya o, fins i tot, que un fill de Felip VI s'instal·lés a Catalunya i exercís de monarca. Hi ha gent amb moltes ganes de broma... La monarquia espanyola no ens convé per múltiples motius. Possiblement el primer per dignitat: qui va posar fi a la nostra personalitat jurídica per dret de conquesta va ser un Borbó. El segon, perquè la monarquia és una institució cara i obsoleta, atès que en el marc parlamentari no té poder executiu, afortunadament, i les seves tasques es limiten a quatre formalismes i a representació institucional. Surt més barat un bon ministre d'Afers Estrangers, segur. Finalment, perquè el poble espanyol en el seu conjunt, i el català per la part que li toca, no van escollir aquesta monarquia. La monarquia espanyola actual és filla de la voluntat política de Francisco Franco, un dictador que descansa en pau al Valle de los Caídos mentre milers de les seves víctimes resten en fosses comunes no exhumades. Felip VI pot estar tranquil, que Catalunya és un poble de pau i a Espanya no estan per fer el que, tal dia com avui de 1792, van fer els francesos: empresonar el rei Lluís XVI. Hi va estar poc, a la garjola, en cosa de mig any el van guillotinar.