I mentrestant la ràdio s'està morint

Tots els que algun cop heu sintonitzat Solsona FM sabeu de què us parlem. Des de fa temps, la ràdio municipal de Solsona s'està morint. Aquest fet, que per si sol és molt greu, encara s'agreuja més si es té en compte que és l'únic mitjà de comunicació públic de Solsona i, per extensió, de la comarca. Si n'excloem els butlletins informatius del migdia i les poques col·laboracions de voluntaris, a la ràdio només li queda la música programada.

Com hem arribat fins aquí? Bé, en primer lloc creiem que cal dir clarament que els governs d'ERC i els respectius regidors de Comunicació mai han apostat fort per la ràdio. Pel camí s'han quedat massa bones idees i grans projectes, moltes persones il·lusionades per fer ràdio i també s'han cremat tots els mínims exigibles de servei públic d'una ràdio municipal. Els motius principals són la deixadesa, la no-inversió, la burocràcia en les gestions i les traves o impediments que sempre s'han posat a la innovació.

En els seus onze anys d'història, Solsona FM ha disposat de molt bons programes d'actualitat, d'humor, d'esport, de política, de cultura, de salut, entre d'altres, i d'excel·lents voluntaris que hi han dedicat moltes hores desinteressadament. Actualment, la gran majoria d'aquests equips ja no participen a la ràdio. Com és normal, els projectes evolucionen i canvien amb el pas del temps, en neixen de nous i en desapareixen de vells. A Solsona FM han anat caient els programes perquè no s'ha comptat amb el suport polític i de projecte necessari que els donés suport. Són pocs els que encara aguanten. És una llàstima però la realitat és aquesta.

A cada ple, el nostre grup municipal ha preguntat quines mesures es prendrien des de la regidoria de Comunicació per dinamitzar la ràdio, i mai ens han donat una resposta clara. Finalment, després de mesos en blanc, se'ns va convocar a un consell municipal de comunicació en el qual vam trobar-nos damunt la taula una proposta basada a externalitzar la programació de Solsona FM mitjançant una empresa privada a canvi dels ingressos publicitaris. No creiem que les maneres siguin les més adequades per presentar una proposta tan sensible com aquesta, ja que ens impedia poder-la estudiar en profunditat tenint en compte que l'acord amb l'empresa estava totalment avançat. Aquesta manera de procedir és evident que condemnava el projecte i posava l'empresa en qüestió als peus dels cavalls. En qualsevol cas, amb aquest gest, per primera vegada el govern municipal reconeixia que no se'n surt a l'hora de dinamitzar la ràdio.

Veient les cares del consell municipal de comunicació, l'alcalde no es va atrevir a tirar endavant la proposta per tal que no fos dit que privatitzava la ràdio. Aquest fet demostra molt poca seriositat a l'hora d'abordar les solucions d'una ràdio en declivi. Per tal de tirar l'afer endavant, s'ha acordat convocar antics col·laboradors després de la festa major per tal que puguin aportar idees sobre com reanimar la ràdio. El grup municipal de CDC volem reiterar des d'aquí la nostra ajuda al govern per treballar per poder fer ressorgir la ràdio. Creiem que el primer que s'ha de fer és tenir un projecte clar, creure-hi i treballar-hi molt. Cal cuidar els col·laboradors i estar al seu servei perquè se sentin valorats i puguin treballar a gust. I, evidentment, cal ser molt més flexible i agosarat a l'hora de captar publicitat. També s'ha de tenir clar que en una ràdio pública hi ha opinions diferents, maneres de treballar dispars, multitud de temes i formes d'entendre la ràdio i la vida mateixa.

Hem tingut grans professionals a la ràdio que ens han fet riure i pensar. Hem tingut informació esportiva detallada de tot el que es movia a la comarca. Hem après amb entrevistes de molta qualitat a personatges il·lustres d'aquí i d'arreu. Ens hem amarat d'actualitat i d'anàlisi política. Hem escoltat experiències de vida, recomanacions de salut i música de tota mena. Fins i tot s'ha tret la ràdio al carrer per retransmetre el que passava fora de l'estudi. Si l'Ajuntament hi creu de veritat i es posa les piles, de ben segur que podrà tornar a brotar. En cas contrari, no tardarà a tancar. Si us plau, no us podeu permetre el luxe de no dedicar-hi l'esforç necessari.