La Rambla fa l'agost

En Joan Capri deia: “És més difícil que trobar un català a Tossa!” Parodiant-lo, podríem dir “és més difícil que trobar un gironí a la Rambla”, perquè està envaïda pels forasters. Onades de persones que constantment arriben, i transiten. Crida l'atenció veure les noies, que han decidit exhibir la bellesa de les seves extremitats inferiors fins al límit, retallant, si cal, els pantalons –o ja es compren retallats?–. Amb això també recordem els de La Trinca en aquell magnífic i enyorat elapé Festa major. En un dels passatges el rector alliçona el poble a missa: “Noies, no sigueu bruixes; per què heu d'ensenyar les cuixes?” Pobre capellà, si ara passés per la Rambla...!

L'oficina de turisme, a la Sala d'Exposicions, no dóna l'abast. Els nouvinguts hi fan cua perquè els donin un plànol i explicacions. Anys enrere hi havia guies humanes que orientaven els recorreguts. Ara corren el risc de perdre's el millor! És clar que poden anar allà mateix a l'exposició d'El Bòlit, que, com totes les seves, només són aptes per a gent de gust exigent. Els altres no hi entenem res, que segurament és el propòsit. Què seria de l'art, si el comprengués tothom?

I l'atracció màxima és l'Onyar, retratat des dels ponts, amb les cases del riu i els campanars, tot amanit amb un primer pla dels protagonistes, immortalitzats per les selfies que no paren de disparar. Als ponts torna a haver-hi cadenats, com a
penyora d'amor etern. L'Onyar s'exhibeix amb aigua neta, i els ànecs són el reclam imprescindible. Es
pot venir des de Noruega per quedar-te meravellat mirant l'aigua i els ànecs!

I els que veritablement fan l'agost són els bars de la Rambla. No recordem haver viscut cap any anterior –i en són bastants– amb tantes persones assegudes, bevent i menjant. Tot un seguit de comensals que troben un bon recés a l'ombra. Un xic perplexos es miren la carta dels menús i trien aquells que s'assemblen més a la seva dieta de consuetud. Les pizzes i la pasta són els reis de la festa!

Després continuaran cap al barri antic. Tots els carrerons seguits per famílies desorientades, moltes amb infants petits. Aquests ens fan patir, perquè no hi veuran res, i l'esforç dels indrets costeruts és enorme pels seus pocs anys...! Els grans s'extasiaran amb la visió de la catedral, però si volen entrar-hi hauran de passar per caixa!

Aquest estiu hi ha jugat a favor la filmació de Joc de trons. Hom espera trobar-se els personatges a la cantonada! Els turistes marxaran, i en recordaran ben poc. Repassant les fotos del mòbil, diran allò que
“si això és Girona, és que era dimecres”, com els assenyala l'itinerari escollit! Els astres s'han confabulat perquè vingui tanta gent! Girona és acollidora!