El canvi generacional

M'ho havien dit i repetit moltes vegades, amics, parents, consellers i el president de l'empresa on vaig restar actiu —i de quina manera!— 40 anys. S'ha de dir que les retribucions eren generoses, però la dedicació superava la denominació de completa. Per exemple: en programar alguna acció comercial prop de Festes, o a l'entrada d'estiu, aprofitant un esdeveniment esportiu o cultural, els calendaris de l'empresa perdien els colors i tots els dies eren de treball. Algú dels nous, sorprès, demanava explicacions. Normalment li contestaven: “Jove, ha provat de no beure líquid des del divendres a les sis de la tarda fins al dilluns a les set del matí? A l'hivern, hi ha possibilitats de resistir-ho: a l'estiu no. Ho entén, per què la major part de l'any el calendari no té festius per als fabricants de refrescos?” Els nous ho entenien, i més veient a final de mes la retribució, la qual gairebé doblava la de les hores extres en dies laborals. Se sentia: “Apunti'm per a les properes!”

Tot i que els últims mesos laborals, i més intensament les últimes setmanes, els imminents membres de les classes passives han començat a dissenyar la distribució del temps, els dubtes són grans. Depèn de la cultura, l'esport actiu, el llegir, l'escriure, la música i la família de cadascú. N'hi ha molts que no escolliran res nou: estan predestinats. En famílies propietàries rústiques en pobles, alguns dels fills cultiven un hort, des d'on porten verdures i fruites a casa. És un plaer trobar al plat quelcom de cultiu propi. Hi ha qui passa el matí per casa, dina aviat, i al cafè amb les cartes i els amics passa les tardes. Algú, ben pocs, publica en diaris o revistes. Escriptors, articulistes, presumptes polítics, a qui els agradaria provar-ho, són també el planter polític en què alguns proven sort. No té res de fàcil, tot i que alguns ho aconsegueixen. Per als que havem tingut una vida sobreeixida i hem dedicat a la família menys espai del que es mereix, és hora d'anivellar les faltes i mancances de dedicació de les quals som culpables. Si la salut acompanya, es poden fer dotzenes d'accions amb les tres generacions habituals que acompanyen: les parelles, que ara podran compartir tot el que té de complaent el que els queda de vida; els fills, solters o casats, mai prou educats en el que té de problemàtica la vida, i els néts, la contemplació de la seva penetració en una vida, molt distinta de la nostra, en tres generacions, tan sols. Quelcom se'ls podrà dir, de les experiències. Ens agradaria, tot i que el món canvia de manera esparverant. Farem bé de no excedir-nos en aconsellar els futurs homes i dones de la família. El que havem après ens ha servit per a la nostra generació. Poc per als fills i menys per als néts. Quan acumulava experiència, pensava: seràs conductor de noves generacions. Si visc uns anys més, hauré d'escoltar i veure moltes novetats i, prudentment, callar. No serà fàcil, no!