L'estanquera

Tinc al davant un paquet de tabac amb la foto d'una operació de pulmó. Una imatge molt explícita que t'obliga a amagar la caixeta de la vista de qui sigui. I un missatge ben clar també: “Fumar provoca 9 de cada 10 càncers de pulmó.” Bé, en castellà. I és cert. El tabac mata. De fet, en el mateix paquet, que cap al palmell de la mà, en un lateral, hi ha un altre missatge. “El fum del tabac conté més de 70 substàncies cancerígenes.” El tabac és un producte legal, que mata. Les autoritats sanitàries et diuen que pots deixar-ho i –en el mateix paquet– t'indiquen una adreça d'Internet. Però em pregunto perquè, si mata, no es prohibeix. En el mateix paquet que cap al palmell de la mà, hi ha la resposta: un adhesiu tipus segell on posa “impost sobre les labors del tabac”. També és veritat que és una raó molt imbècil, tota vegada que la despesa que la sanitat pública ha de fer per malalties relacionades amb el tabac supera el que es recapta amb l'impost. És clar que si tots estiguéssim més sans i visquéssim més anys, l'Estat no podria pagar les pensions... En fi.

Però del que volia parlar és d'aquest missatge de la por establert per la UE com a estratègia perquè la gent no fumi. Em quedo amb això perquè, aquest estiu, la campanya del Servei Català de Trànsit segueix la mateixa estratègia d'espantar. És molt impactant. I al conseller Jané li deu anar la marxa, perquè també la campanya publicitària antiincendis s'ha centrat en els drames personals més que en el bosc. Són tres campanyes que fan pensar. Fins al punt que he estat a punt d'escriure que potser generen allò que en economia se'n diu llei de les conseqüències indesitjades. Tenen molta raó... però poden tenir com a efecte col·lateral una epidèmia d'angoixa. Fins he llegit el tuit de l'exèrcit de terra espanyol que diu que la guerra –i per tant la mort– no és trista, perquè només importa la bandera –la de l'estanc, precisament– i m'ha entrat una pau interior que m'ha fet passar totes les incerteses.