Opinió

LA GALERIA

Girona, parc temàtic

Els parcs temàtics deixen de ser espais habitables, es massifiquen i deixen de tenir ànima

Passar els mesos d'estiu a Girona, a diferència del que havia fet altres anys, m'ha permès adonar-me de la gran pressió turística a què està sotmesa la ciutat. Lluny d'aquella “ciutat petita i delicada” que descrivia Jaume Ministral Masià, la Girona d'avui és la dels festivals, la dels platós de cinema, la de Joc de trons, la ciutat 10! Els gironins estan molt cofois que la seva ciutat estigui de moda i ben segur que també de l'aposta turística que s'ha fet des del govern municipal. Encara que també s'han expressat dubtes sobre el model turístic. És el model que el catedràtic de ciència política Joan Subirats anomena de monocultiu turístic sense futur, referint-se a Barcelona.

És la idea d'aprofitar el moment dolç i l'onada, amb el tot s'hi val per al benefici immediat, sense aturar-se a pensar en les conseqüències ni el preu que n'hauran de pagar les generacions futures de gironins. És no escoltar advertiments, ni voler veure els exemples que s'han viscut arreu de casos en què aquest model ha fracassat.

A la llarga els parcs temàtics deixen de ser espais habitables, es massifiquen en moments punta, deixen de tenir ànima i es desertitzen, perquè la gent ja no hi vol viure.

Sobta trobar espais del Barri Vell on abans es podia passejar tranquil·lament avui plens de cotxes aparcats arreu, i no precisament dels veïns, o que s'ha aixecat la veda del que fins ara havien estat unes normes restrictives i curoses en les maneres de fer en aquest sector de la ciutat. Per no parlar d'altres espais com la Devesa, condemnada per l'ús intensiu que es vol donar a una part del parc, que deixarà de ser-ho, per celebrar-hi tota mena d'actes massius.

Fa pocs dies, un dels molts visitants comentava que és una pena que una ciutat com Girona es deixarà fer malbé en pocs anys.

Un dia es va decidir que Girona deixava d'enamorar i s'eliminava d'un dia per l'altre el lema “Girona m'enamora”, que havia fet seu la ciutat a partir de la sardana que va compondre l'any 1989 el mestre i compositor Ricard Viladesau. “Girona t'enamora a tu, m'enamora a mi, i a tots ens enamora”, per substituir-lo per l'eslògan de promoció “Girona il·lusiona”, proposat per un equip de màrqueting. La Girona que un dia va deixar d'enamorar per decret hi ha el perill que també deixi d'il·lusionar, i no precisament per cap decret.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia