Gironí Narcís-Jordi Aragó

Treballar en aquest diari amb tantes redaccions escampades pel país té una pega, i la pega és que no acabes de coincidir personalment mai amb les persones d'altres centres de treball que admires. T'has de limitar a llegir-les, com un lector corrent. Quan em vaig incorporar a El Punt de Girona com a col·laborador vaig pensar que tindria l'oportunitat d'intimar amb Narcís-Jordi Aragó, Modest Prats, Miquel Pairolí..., que eren els articulistes que fins llavors havia llegit amb més fruïció. Com que col·laborava des de casa i només de tant en tant pujava a Girona, la coincidència amb ells va ser molt esporàdica. Amb en Modest Prats, gairebé nul·la. Després vaig entrar en plantilla. El meu lloc de feina va ser primer a Mataró i més tard a Barcelona, i tampoc el contacte íntim amb ells va ser possible. Tots tres han mort. En Narcís-Jordi Aragó, dilluns. Havia de ser un dilluns, perquè era el columnista del dilluns.

Josep Pla té un text insuperable sobre Girona on ve a dir que l'esquena dels gironins s'adapta perfectament a l'arrencada de la corba dels arcs de la plaça del Vi. Jo sempre havia pensat que Narcís-Jordi Aragó, que era alt, caminava una mica encorbat per donar la raó a Pla. O que Pla havia pensat en ell a l'hora d'escriure l'observació, molts anys abans de conèixer-lo. En realitat Narcís-Jordi Aragó –grisenc, discret– es camuflava de Girona. Si es passejava pels carrers antics del centre es confonia amb les pedres i si no s'hi confonia es transparentava per no impedir-ne la visió. Era una pedra més de la ciutat que va estudiar, lloar i també criticar constantment. Quan El Punt es va eixamplar pel territori i després es va convertir en l'actual El Punt Avui, Narcís-Jordi Aragó va seguir insistint en Girona en les seves columnes del dilluns, i el dia de Sant Narcís, patró de la ciutat, en redactava una d'especialment local. No cal insistir a dir, perquè ja s'ha repetit prou, que molts cops el que és local és el més universal. Aragó va creure sempre en aquest principi, ja des que dirigia Presència, revista gironina projectada sobre tot el país.

“El gironí no és gens fàcil d'entendre, a primera vista. Girona té mala entrada.” No ho dic jo, que ho podria dir després de molts anys de tractar amb gironins, de prop o en la distància. Ho va escriure Narcís-Jordi Aragó, que, de totes maneres, seguia: “Però a la llarga, la combinació profundament treballada dels seus trets peculiars li atorga un singular atractiu. El gironí i la gironina són persones que ofereixen seguretat, que inspiren confiança, i que per això acostumen a suscitar admiració i poden encendre afectes irrevocables. Un cop coneguts a fons i compresos de debò, els gironins són difícils d'oblidar: Girona té mala sortida.” Narcís-Jordi Aragó...