Oposem-nos als opositors

De tots els suposats arguments que aquest estiu hem sentit contra la pràctica del burquini, el més tronat és aquell que l'associa a la manca d'higiene. Les banderes blaves que distingeixen les nostres idíl·liques platges mai han perillat per culpa de les burilles, i mira que en són d'embrutidores i contaminadores. Els primmirats que ara es resisteixen a compartir les aigües amb els teixits musulmans tampoc han mogut mai un sol dit en contra del costum lamentablement tan estès de capbussar-se amb els calçotets dessota el banyador, i mira que resulta fastigosa la xarona combinació de roba interior i roba de bany. No, les nostres piscines i el nostre mar no són precisament un model de comportament pel que fa a la netedat corporal, més aviat al contrari, sense que calgui aixecar innecessaris escàndols tots sabem en quina mena d'orinal ho converteixen els humans que van al lavabo sense sortir de l'aigua i els que s'hi fiquen sense tastar les dutxes. No parlem, doncs, d'higiene quan ens posem a debatre sobre el burquini, perquè aquesta no és la qüestió. Una societat que es considera respectuosa amb els drets de les persones ha de deixar respirar la llibertat individual a l'hora de triar la moda estiuenca, encara que sigui vorejant la sospita que es tracti d'una llibertat vigilada. Si és així, el mateix estat de dret té mecanismes per perseguir els abusos masclistes i protegir la dignitat de les usuàries del burquini. Mentrestant, les dones que opten per remullar-se tapades per motius religiosos, estètics o cosmètics es mereixen tot el nostre respecte. El mateix respecte que ens mereixen les dones que fa dècades van sucumbir a l'ús massiu dels sostenidors sense haver de sentir la cantarella emprenyadora dels qui consideren aquesta peça tot un símbol occidental de la submissió masclista i consumista. Oposem-nos als opositors que pretenen guiar les consciències col·lectives i refresquem-nos en pau, que l'estiu s'acaba.