I diuen que plou

Suposem que Rajoy no és investit l'última setmana d'agost. Imaginem que l'esquerra no configura l'alternativa, que Sánchez no baixa del burro i que es consumeixen els dos mesos que estableix la Constitució sense tenir nou govern. Es convoquen nous comicis el 31 d'octubre, la campanya comença el 9 de desembre i les votacions es fan el 25, el dia de Nadal. Una bogeria, oi? Doncs en contra del que pugui semblar aquest calendari no és el guió d'una mala novel·la de ciència-ficció política ni una al·lucinació estiuenca. És possible i probable.

Fa riure, per no plorar, que després de dues votacions no s' hagi arribat a un pacte per governar o per rellevar la caterva de caps grossos que fins ara han remenat les cireres. Fa pena el paperot internacional i espanten els riscos econòmics que s'albiren per culpa de l'estultícia d'aquesta colla. Però el que ja supera tots els límits perquè només de pensar-hi és un insult, és fixar el dia de Nadal per anar a votar per tercera vegada consecutiva. Si és una maniobra per pressionar l'adversari el Maquiavel de rostoll s'hi ha lluït, i si és fruit de la improvisació hauria de pensar en la jubilació. També pot ser que la convocatòria es plantegi en termes de càstig. Com que els votants no han sabut/volgut triar l'opció que donés estabilitat i perpetués l'statu quo, ara hauran de purgar la seva malifeta. Però qui s'han cregut que són per decidir amb aquest grau d' insolència? Ningú no ha pensat en els milers de ciutadans que es mobilitzen obligatòriament en una diada electoral ni en els efectes sobre la participació que tindria? Tot plegat seria una broma pesada si no fos per la insuportable realitat que ens toca aguantar. Fa temps que se'ns pixen a sobre i diuen que plou. I el pitjor: creuen que no ens n'adonem.