De derrota en derrota

Mariano Rajoy no se la juga avui. Té garantit el fracàs, i ho sap. Ell i tothom. El candidat del Partit Popular no ha fet ni un gest per convèncer Pedro Sánchez i el PSOE. Cent setanta diputats en són molts, però no prou. L'aritmètica parlamentària és inflexible. L'única cosa que ha fet el PP, l'únic esforç, és lligar un pacte amb Ciutadans molt semblant al que Ciutadans va negociar amb el PSOE l'anterior legislatura. En una societat normal i raonable amb això n'hi hauria prou. A Espanya, no. Allà ningú es mira què és pacta sinó qui mana. O és dels “meus” o és dels “altres”. Els apriorismes i les desqualificacions són totals. Tot són espanyols –“constitucionalistes”, en diuen ells, tret de Pablo Iglesias, que es proclama “molt espanyol”–, però se'n foten, d'Espanya i dels espanyols. I només pensen en ells. Per això, Rajoy és incapaç de fer gestos sincers per guanyar-se l'abstenció del PSOE. I per això, els socialistes no consideren ara de cap manera facilitar la investidura de Rajoy. Per això igualment quan el PP governa amb majoria absoluta és una màquina corrosiva de poder, i per això i per acabar quan el PSOE ha governat amb majoria absoluta no ha deixat créixer ni l'herba. La derrota de Mariano Rajoy és un fet indiscutible. Perdrà aquesta primera tanda. I caldrà veure llavors què passa en la segona. Perquè n'hi haurà de segona. Només hi ha una cosa clara. Allò que afirma el PSOE no pot ser: “Ni Rajoy ni Sánchez ni eleccions”, diuen. Potser Mariano Rajoy guanyarà la segona.