Pateixen els del PP a Catalunya?

Encara ara els analistes més vocacionals intenten esbrinar què ha vingut exactament a fer Mariano Rajoy a Catalunya aquest dissabte. Intercanvien papers i estupefaccions. Debades. No ho entenen. El president espanyol va proclamar després de la consulta que possiblement no s'havia explicat bé i que vindria a Barcelona amb pretensions d'estadista. D'estadista de bassa. Ara sí que s'ha explicat bé! Rajoy ha redoblat encara més els tambors i ha tocat el cornetí amb pulmons d'acer. Quina enveja que fa a les camises blaves velles! Ha dit exactament el mateix de sempre però més fort i amb més vehemència. Felicitats, president. I tot això pa què?, que dirien a València. Des que els dirigents del Partit Popular van enramar les Espanyes demanant signatures “contra Catalunya” i van recórrer contra l'Estatut davant el Sant Ofici les vocacions independentistes s'han multiplicat. L'independentisme a Catalunya és directament proporcional a l'espanyolisme del PP. I no n'aprenen. I ara alguna criatura saladíssima s'havia pensat que potser el president espanyol faria un gest... L'ha fet. Amb el dit del mig ert. I doncs, què ha vingut a fer Rajoy? Ha quedat clar que volia animar els seus. Dir-los que no s'equivoquen ni s'equivoca amb l'ariet. Donar-los ànims contra les enquestes i el malestar social i nacional. Ha vingut a tancar a calbots les files. Tan malament estaven els dirigents i els militants del PP a Catalunya? Pel que es veu, sí. I ara? Ara, igual o pitjor. Perquè ha vingut Rajoy i s'ha explicat.