Drets

Els pro­poso un viatge vir­tual: fem un salt en la història i retro­ce­dim 172 anys, fins a l'1 de desem­bre del 1842. L'esce­nari, els car­rers d'una Bar­ce­lona plena de bar­ri­ca­des con­tra les mesu­res econòmiques del regent Bal­do­mero Espar­tero. Dos dies després, l'exèrcit va rebre l'ordre de bom­bar­de­jar la ciu­tat des de Montjuïc. L'atac, indis­cri­mi­nat, va posar fi en poques hores a la revolta, quan la Junta Revo­lu­cionària que la diri­gia va sot­me­tre's.

Va ser lla­vors quan, segons males llengües afir­men, Espar­tero va pro­nun­ciar aque­lla cèlebre frase que diu que “pel bé d'Espa­nya és con­ve­ni­ent bom­bar­de­jar Bar­ce­lona com a mínim un cop cada 50 anys”. I a fe que el gene­ral sabia de què par­lava, ja que, en aque­lla con­vulsa pri­mera mei­tat del segle XIX, els atacs sobre la capi­tal cata­lana eren més que freqüents. La Bar­ce­lona que es des­sag­nava dins de les mura­lles medi­e­vals que no se li per­me­tien ender­ro­car era una olla de pressió a causa de les lamen­ta­bles con­di­ci­ons de vida de la majo­ria dels seus habi­tants. Les revol­tes, cons­tants, sem­pre tro­ba­ven la res­posta repres­siva del poder. Sense anar més lluny, només uns mesos després del bom­bar­deig d'Espar­tero, va ser un altre mili­tar con­si­de­rat pro­gres­sista qui va cano­ne­jar la ciu­tat des de l'omni­pre­sent cas­tell de Montjuïc: Joan Prim.

Avui en dia, per sort, la volun­tat d'Espar­tero fa temps que no es com­pleix. De fet, des dels sal­vat­ges atacs de l'avi­ació de Mus­so­lini durant la Guerra Civil. I això que, si un para l'ore­lla a deter­mi­na­des tertúlies o lle­geix les opi­ni­ons de deter­mi­nats indi­vi­dus a la premsa, pot pen­sar que aquesta hipòtesi no és tan esbo­jar­rada com algú amb sen­tit comú pot pen­sar. Per això em sem­bla tan posi­tiva l'apa­rició de l'asso­ci­ació Drets, for­mada per advo­cats que, tips que les ame­na­ces, les injúries i els insults con­tra els cata­lans sem­pre que­din impu­nes, es pro­po­sen per­se­guir-los penal­ment. Feina no els en fal­tarà!