Bruixes

Alguns lec­tors afor­tu­nats encara deuen recor­dar els capítols de la sèrie Embrui­xada, aque­lla en què la Samantha bellu­gava el nas i anava obrint pas a l'alli­be­ra­ment de la dona en l'àmbit domèstic. Ara, d'aque­lla ficció tele­vi­siva en blanc i negre, en fa cin­quanta anys.

Pot­ser perquè tenim un pen­sa­ment massa lineal, a Cata­lu­nya, ens hem que­dat força amb la imatge de les brui­xes des­crita pel DIEC, la d'una dona vella, lletja i dolenta. És cert que hi ha hagut alguns intents edi­to­ri­als que han con­ver­tit la dolen­te­ria en bon­dat, però la llet­jor i la vellesa (i l'escom­bra) s'han man­tin­gut com a símbols carac­terístics de les brui­xes en l'ima­gi­nari col·lec­tiu.

El nos­tre país té un deute impor­tant amb les brui­xes almenys des del segle XVII, quan, segons fonts històriques docu­men­ta­des, vam ajus­ti­ciar més de qua­tre-cen­tes dones cata­la­nes acu­sa­des de prac­ti­car la brui­xe­ria. A mi em sem­bla que aque­lles dones pot­ser no eren tan velles ni llet­ges com se les pinta. Si més no, em fa sos­pi­tar el mètode habi­tual per jut­jar-les: “Se les des­pu­llava, se'ls tirava aigua beneïda a l'esquena i si a l'espat­lla els sor­tia un senyal, la marca del dimoni, aque­lles dones eren acu­sa­des. Un altre mètode era tit­llar de brui­xes aque­lles que no tenien pèl a les aixe­lles, senyal inequívoc que havien usat ungüents per volar. Als inter­ro­ga­to­ris se les tor­tu­rava fins a acon­se­guir la con­fessió i el següent pas era la forca.”

Més aviat em sem­bla que allò que els cata­lans de fa cinc-cents anys vam fer amb les nos­tres brui­xes van ser actes d'abús i agressió sexual per­pe­trats sovint pels veïns de la mateixa població. Tot això pas­sava només un segle abans del gloriós 1714 que enguany hem com­me­mo­rat amb gran rebom­bori i hem iden­ti­fi­cat com el moment en què vam per­dre les lli­ber­tats. Del mar­ti­ro­logi de les brui­xes cata­la­nes, en canvi, ni una paraula.

Les for­mes de vida cata­lana han arra­co­nat les brui­xes a per­so­natge de conte o a ico­nes en deter­mi­na­des mani­fes­ta­ci­ons de la cul­tura popu­lar i tra­di­ci­o­nal. En pre­venció, això sí, en algu­nes cases s'ha donat comiat a l'escom­bra i s'ha subs­tituït per un robot nete­ja­ter­res.