Opinió

L'ortografia a debat

Simplificant l'ortografia no escriurem millor una llengua. El que cal sobretot és dominar-la

El domini de l'orto­gra­fia sem­pre ha pre­o­cu­pat la soci­e­tat, espe­ci­al­ment al segle XVIII amb el nai­xe­ment de les acadèmies. Al XIX va sor­gir la consciència lingüística de recu­pe­rar una uni­tat, que havia de començar necessària­ment per l'orto­gra­fia, que és la cara més externa d'una llen­gua, l'aspecte més vis­tent, i no per això ha de ser el més impor­tant. Però en canvi, la soci­e­tat cata­lana es com­porta com si real­ment ho fos: recor­dem per exem­ple del títol d'Obe­lix i Aste­rix El cel s'ens cau al damunt, que cor­re­git hau­ria de ser “El cel ens cau al damunt”.

És evi­dent que l'orto­gra­fia, per natura, sem­pre serà con­ser­va­dora i la parla, per con­tra, sem­pre serà evo­lu­ci­o­nista. Però també és evi­dent que la llen­gua oral té diver­sos regis­tres, del col·loquial a l'estàndard, amb tota una sèrie de mati­sos pel camí.

Joan Solà, en una entre­vista que li va fer El País el 4/11/1999, decla­rava que una part de la resistència als can­vis ve de l'ins­tint de man­te­nir les coses com estan, perquè sem­blen essències de la llen­gua. Les estruc­tu­res lèxiques, mor­fològiques, sintàcti­ques i fra­seològiques són, segons Solà, ter­renys molt difícils d'acce­dir-hi intel·lec­tu­al­ment, i per això no són emblemàtics. Josep M. Espinàs, el 12/11/1999, i sense con­tra­dir Solà, diu que “és falsa la idea que s'escriu­ria millor amb menys nor­mes ortogràfiques”. Argu­menta que si es lle­geix com cal i es dedica una mica d'atenció a la forma de les parau­les, l'orto­gra­fia s'aprèn de seguida.

Quinze anys més tard, al novem­bre del 2014, el Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment pre­senta un docu­ment titu­lat Ori­en­ta­ci­ons pràcti­ques per a la millora de l'orto­gra­fia, que pretén defu­gir el debat de les refor­mes ortogràfiques i pas­sar del model actual d'apre­nen­tatge de l'orto­gra­fia més mecànic i des­con­tex­tu­a­lit­zat a un altre basat en la meto­do­lo­gia comu­ni­ca­tiva. El motiu pel qual ha apa­re­gut aquest docu­ment es deu al gran volum de fal­tes detec­tat en les pro­ves d'ava­lu­ació de 4t d'ESO, que mesu­ren els conei­xe­ments de tots els alum­nes de Cata­lu­nya.

Segons aques­tes dar­re­res pro­ves, el 30,4% dels alum­nes cata­lans tenen un nivell baix d'expressió escrita (és a dir, en coherència, cohesió i ade­quació del dis­curs, mor­fo­lo­gia, lèxic i orto­gra­fia). En aquest docu­ment s'insis­teix sobre­tot a escriure i cor­re­gir, però també a lle­gir i refle­xi­o­nar, fer exer­ci­cis de memòria visual, fer un bon ús del dic­ci­o­nari, poten­ciar les tra­duc­ci­ons, revi­sar els apunts, fer exàmens de redacció, etc.

De fet, hi ha una qüestió molt més pre­o­cu­pant que l'orto­gra­fia, que és el poc domini de la llen­gua a l'hora de redac­tar. Sim­pli­fi­cant l'orto­gra­fia no escriu­rem millor una llen­gua. El que cal sobre­tot és domi­nar-la en el ter­reny de la sin­taxi, el lèxic o la fra­se­o­lo­gia obrint la ment a lle­gir i a escriure amb passió, con­dició bàsica perquè les idees cir­cu­lin flui­da­ment.

En aquest sen­tit, doncs, el docu­ment del Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment no se cen­tra només en el sim­ple pla ortogràfic, sinó que va molt més enllà, perquè cerca diver­sos mètodes de tre­ball no tan sols per millo­rar l'orto­gra­fia, sinó també el con­junt de la llen­gua, entesa en un sen­tit més ampli en les poten­ci­a­li­tats del dis­curs, i això vol dir saber escriure o saber par­lar, és a dir, saber estruc­tu­rar bé el pen­sa­ment perquè arribi als des­ti­na­ta­ris i els impacti. Tan sim­ple com això. Tot un repte perquè les noves gene­ra­ci­ons siguin grans pro­fes­si­o­nals amb molt de futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia