Lars von Trier no és un home discret, dels que van a una festa on ets tu i te n'assabentes l'endemà. L'any 2010 va sacsejar Canes amb Anticristo, i el 2011, potser dolgut perquè Melancolia no va provocar cap polèmica, va bromejar davant centenars de periodistes dient que “simpatitzava” amb Hitler. La polseguera que va aixecar va ser enorme. Pocs dies després va fer un vot de silenci mediàtic, que ara ha trencat per revelar que les drogues i l'alcohol estimulaven –i molt– la seva creativitat. Una llarga llista d'actors, directors i escriptors deuen somriure des de l'infern. Però la salut és el primer, i els personatges públics han de donar exemple. Acceptem, doncs, la renúncia a fer millors films i brindem –sense alcohol– per la seva rehabilitació.