Victus

Sem­pre recor­daré el ves­pre que el pre­si­dent Mas va per­dre les sego­nes elec­ci­ons con­tra el tri­par­tit. Vaig anar al Majes­tic i vaig sen­tir Mas remu­gar des­con­cer­tat, amb la cara des­en­cai­xada: “No entenc aquest país. Què més he de fer?” S'ho pre­gun­tava de tot cor, mal­grat que aca­bava de pac­tar l'Esta­tut amb Zapa­tero a canvi de la Gene­ra­li­tat, amb l'aplau­di­ment de les coris­tes. Des d'ales­ho­res el pre­si­dent ha cres­cut amb cada pata­cada però fa set­ma­nes que el torno a veure molt confós. És estrany que després de per­dre la con­fiança d'ERC –amb motiu o sense–, el pre­si­dent orga­nitzi una con­ferència per pro­po­sar una llista unitària amb els repu­bli­cans, a canvi d'unes elec­ci­ons sobre la inde­pendència. El pas enda­vant de Mas pot engres­car molta gent però si no s'aguanta sobre les seves pròpies for­ces és difícil que fun­ci­oni. Si l'inde­pen­den­tisme ha anat crei­xent és perquè no s'ha dei­xat inti­mi­dar pel supo­sat rea­lisme de l'auto­no­misme. A diferència dels líders que van impul­sar l'Esta­tut, l'inde­pen­den­tisme no ha plan­te­jat els rep­tes a través del xan­tatge i de les pors col·lec­ti­ves, sinó a través de l'espe­rança i del talent indi­vi­dual. Si el pre­si­dent vol por­tar el país cap a la inde­pendència, haurà de superar aquesta acti­tud de cri­a­tura mimada del sis­tema tan típica del con­ver­gent mitjà. Mas encara ha d'afron­tar que el pro­blema del seu par­tit no és la cor­rupció, sinó les acti­tuds que hi ha ins­tal·lat la colo­nit­zació. Trenta anys de negar que som un país ocu­pat no podien sor­tir gratuïts, i algú s'haurà de des­pu­llar i expli­car-ho amb totes les lle­tres. A Vic­tus, el pro­ta­go­nista no entén, fins que ja és massa tard, que la fe en la victòria de la dig­ni­tat humana és més impor­tant que els càlculs i l'engi­nye­ria. Si jo fos Mas lle­gi­ria la novel·la de Sánchez Piñol. I després faria la meva llista i sor­ti­ria a gua­nyar amb tot el que tinc. El dia que la premsa deixi de fer safa­reig sobre la uni­tat i vagi plena expli­cant punt per punt per què el pre­si­dent vol la inde­pendència, els murs cau­ran més ràpid que a Berlín. No es pot ser un gran home a mit­ges.