Quants?

Tot són espe­cu­la­ci­ons, sumes i res­tes, sobre si n'inclo­uen més ple­gats o sepa­rats, quan no exis­tei­xen pre­ce­dents fia­bles d'un procés que és únic i dife­rent. Per això, les opi­ni­ons for­men un ven­tall for­mi­da­ble, amb raons argu­men­ta­des d'extrem a extrem de l'escala. Tal­ment, ni la bola de vidre s'atre­vi­ria a fer pre­dic­ci­ons i només els pro­fe­tes de cala­mi­tats espe­cu­len sobre acords entre per­de­dors. No hi ha més remei, caldrà un acord accep­tant el risc i després posar un ciri a santa Rita –o a Gramsci, per a la militància més laica– i espe­rar esde­ve­ni­ments.

Davant el dilema de la suma, pot­ser la veri­tat també amaga altres pre­gun­tes, que el mateix Mas indica entre línies: la nebu­losa entre l'interès gene­ral, les aspi­ra­ci­ons de par­tit i els desit­jos per­so­nals. Tot és en ter­ri­to­ris de fron­tera i és lícita la defensa de l'ide­ari propi i la con­si­de­ració d'uns con­cep­tes irre­nun­ci­a­bles que mar­quen per­fils soci­als, no sem­pre coin­ci­dents. I Mas i Jun­que­ras saben que qua­drar això és difícil, mal­grat que la soci­e­tat civil els demani valen­tia, quan una cosa és la ferma decisió i l'altra és el suïcidi.

Per altra banda, també hi ha altres inter­ro­gants. Com s'aco­moda la CUP en les pro­pos­tes?, i la inde­cisa Ini­ci­a­tiva?, i el nou­nat Mes?, i els amics i cone­guts? I encara, com es cap­ten les per­so­na­li­tats inde­pen­dents, segons una o altra pro­posta?, o, com es pacta el futur govern pro­vi­si­o­nal i la pre­sidència? On ani­rien les sigles dels par­tits, si és que encara tenen algun paper a fer? I algú s'atre­veix a deta­llar la ker­messe que pot ser un acte con­junt de diver­sos par­tits o una pos­si­ble taula rodona de final de cam­pa­nya?

Ep!, que ara no es tracta de Madrid ni dels tri­bu­nals esta­tals al ser­vei de l'alt fun­ci­o­na­riat de l'admi­nis­tració cen­tral. Ara és l'hora de con­sen­suar el pas deci­siu d'un gran pro­jecte col·lec­tiu. I res no és fàcil, quan les misèries huma­nes també hi juguen el seu paper. El repte és impor­tant, però cal un ràpid acord, ja que a la can­to­nada hi ha una difi­cul­tat més pro­funda: saber quants ciu­ta­dans de Cata­lu­nya se suma­ran a la impres­cin­di­ble pro­posta unitària.