Quatre punts de menys

Vagin en compte. És un avís als con­duc­tors: a l'alçada del número 66 del car­rer de Bar­ce­lona, hi ha un arte­facte que espia; una andròmina ins­tal·lada dalt d'un llarg pal metàl·lic que des­co­breix qual­se­vol vehi­cle que passi men­tre el semàfor és en ver­mell. El con­duc­tor, és clar, no se n'assa­benta que ha estat retra­tat –mai més ben dit– fins que li arriba a casa la sanció. I no és per riure: dos-cents euros de l'ala, si no pagues d'imme­diat i renun­cies a pre­sen­tar-hi recurs. Als que amo­llen, els rebai­xen la mei­tat de la sanció. Però aquesta no és la pena més greu: també et fan per­dre qua­tre punts del car­net de con­duir. I no s'hi val a pre­sen­tar recurs. És per­dre el temps. Et diuen que donen “per pro­vats els fets denun­ci­ats i que no con­si­de­ren per­ti­nents pro­ves addi­ci­o­nals”. Només un con­tenciós admi­nis­tra­tiu podria defen­sar-te, però saben que et cos­ta­ria més el mall que l'enclusa i que no el posaràs.

Així, de cop, després de molts anys por­tant el volant sense sofrir mai cap pèrdua de punts, et veus inde­fens, com queda el teu expe­di­ent tacat per aquesta cla­te­llada. Amb l'adver­ti­ment que si passa massa vega­des, podries haver de dei­xar el car­net al bagul dels records.

El paper diu que hi ha un agent denun­ci­a­dor amb número i tot. Però és incert: la denúncia és d'una màquina. I d'aquí plora la cri­a­tura. Que una màquina sense cap cri­teri et pugui pri­var de qua­tre punts sense poder pon­de­rar les cir­cumstàncies de la infracció és de pebrots! No poques vega­des hom passa amb el semàfor en verd, però el cúmul de vehi­cles que té al davant pro­vo­quen que es quedi atu­rat men­tre can­via el color. Lla­vors, au, has pas­sat en ver­mell. Quan hi havia, de veri­tat, un agent denun­ci­a­dor, podia valo­rar els fets. Aquí no. La foto és deter­mi­nant. I a un con­duc­tor que fa molt de temps que va pel tau­ler d'escacs que és la cir­cu­lació a la ciu­tat de Girona, un inci­dent d'aquesta mena pot pas­sar-li sense cap volun­tat d'infrin­gir el codi. I qua­tre punts és massa. Costa resig­nar-se. I estri­pa­ries el que tro­bes­sis al davant!

Diuen que, d'arte­fac­tes d'aquesta mena, n'hi ha dos d'ins­tal·lats a Girona. L'altre és al cap­da­munt del mateix car­rer. Però és pro­ba­ble que, vista la ren­di­bi­li­tat de l'invent, se'n col·loquin més. Per­tot arreu esta­rem espi­ats i con­tro­lats. La màquina podrà arri­bar a deter­mi­nar en un futur si hom porta posat el cin­turó de segu­re­tat, si fuma, si parla per telèfon, si fa l'amor... I lla­vors, punts a la misèria!

La vida pri­vada, que en bona part trans­corre dins d'un vehi­cle, a fer punye­tes. És per això que ho hem adver­tit: obser­vin on hi ha andròmines d'aquesta mena que parlo i com­por­tin-se com ange­lets, perquè si no, es poden veure anant a fer els encàrrecs amb pati­net!