El petit Nicolás que converteixen en un gran personatge

i algú té la paciència (i se n'ha de tenir) de llegir quinzenalment les meves cròniques haurà notat que, en un intent de no fer-me pesada i reiterativa, miro de tocar temes que s'allunyin un xic d'aquells que ja toca tothom en les tertúlies i les columnes importants. Però aquest cop no me'n puc estar de parlar d'un tema que en parla tothom. El cas del petit Nicolás, el personatge que, sense que ningú sàpiga com ha anat, ha dividit l'opinió pública en dos bàndols: els partidaris i els detractors del petit Nicolás. Jo reconec que sóc fan de les aventures del petit Nicolás i m'ho passo d'allò més bé veient com fa ballar com baldufes els alts estaments de l'Estat, que neguen més que sant Pere i no paren de fer desmentiments que no desmenteixen per deixar com un farsant el nen (tal com li diuen). Fins i tot el CNI ha fet un comunicat (deu ser el primer de la seva història), oblidant l'essència de secretisme que ha de regir qualsevol central d'espionatge de bona reputació. I el ministre Fernández Díaz surt a justificar (o a intentar justificar) que va ser una brigada d'afers interns (que, com el seu nom indica, s'ocupa dels casos interns) la que va detenir Nicolás perquè tenen una “major sensibilitat”. Mira: ja poden dir que tenen el braç sensible de la policia!

Però el que em sorprèn més de tota aquesta història és que s'agafi l'edat d'en Nicolás (20 anys) per anar dient a tort i a dret que no és normal que un “nen de vint anys” tingui contactes a les altes instàncies, ni que remeni les cireres pels despatxos dels polítics i que xerri per telèfon amb Joan Carles I, el rei estat, que tothom sap que és tan campechano. Un noi de 20 anys, tret d'excepcions, és una persona adulta i cabal. i I jo tenia entès que a un jove que triomfava se li deia que era trempat, emprenedor o fins i tot “nen prodigi”. I molts triomfadors (tots en coneixem) s'han forjat a base de, des de ben petits, com feia Nicolás, acostar-se als poderosos i/o polítics dominants per anar-se fent camí i convertir-se en allò que al final queda tan bé a l'hora de posar-ho a la necrològica: un self-made man, que ve a ser un home que s'ha fet a ell mateix. No sé si veuen que cada cop que neguen el petit Nicolás fan més gran el magnífic personatge que s'està creant ell mateix.

S